Lexicografía

PARA UNA HISTORIA DEL VOCABULARIO POÉTICO ESPAÑOL.

0 Marco histórico y metodológico 1 De la cortesía tradicional a las innovaciones cultistas 1.1. Los nombres propios 1.2. Concepto de cultismo 1.2.1. Cultismos comunes a las dos secciones de los poemas 1.2.2. Cultismos de las secciones octosilábicas 1.2.3. Cultismos del arte mayor 2. El arte menor de Mena 2.1. Otro poco de teoría 2.2. Los términos patrimoniales 2.3. De la selección léxica al enunciado poético 3. La poesía musical 3.1. El vocabulario de la poesía tradicional 3.2. La caracterización de un vocabulario 4. Consideraciones finales Anexo I. Análisis del vocaulario Anexo II. Época de adquisición de los cultismos

LA NEOLOGIA LÈXICA CATALANA

El lèxic és el motor de la llengua, aquella part de la maquinària lingüística que mou el conjunt. En moviment constant, el lèxic va canviant, deixant de banda paraules que en moments anteriors havien estat necessàries i freqüents, i incorporant-ne d’altres. No totes les paraules noves que arriben a la llengua s’estabilitzaran en l’ús, això dependrà dels parlants i de les institucions, però en qualsevol cas seran, durant un temps, neologismes. En la primera part d’aquest volum, s’hi presenten les innovacions lèxiques del català estudiades segons el tipus de formació i s’hi fan reflexions sobre aspectes tan diversos com el grau d’estabilització i de novetat, les característiques pragmàtiques i semàntiques o el nivell d’autonomia d’aquestes unitats respecte d’altres llengües. En la segona part, s’hi fa constar un recull de prop de set-centes unitats, exemplificades amb contextos que provenen principalment dels diaris Ara, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i l’Avui

LES LLENGÜES EN JOC, EL JOC ENTRE LLENGÜES

Quantes llengües s’escolten a les hores del pati de Catalunya? ¿En quina llengua expliquen els acudits els nostres nens i nenes? ¿És cert que els infants catalans ja no saben renecs en català? Les respostes a aquestes i altres preguntes les trobareu en aquest llibre, una radiografia recent de la situació lingüística als patis de les escoles catalanes. S’hi examina, d’una banda, què parlen els escolars en les seves converses durant les estones d’esbarjo, és a dir, quines llengües hi ha en joc; i, de l’altra, quan i com aquests infants se serveixen de les llengües que tenen a l’abast per aconseguir els seus objectius o, dit en altres paraules, com funciona el joc entre llengües. Saber què parlen i com parlen les futures generacions de catalans ens permet saber alguna cosa més sobre la salut actual del català i, el que és més important, ens dóna pistes per intentar millorar-la. Les llengües en joc, el joc entre llengües és un llibre que evita caure tant en el rebentisme («els docents no se’n surten de catalanitzar») com en el catastrofisme («el català retrocedeix arreu i poca cosa s’hi pot fer»), i, en comptes de plorar i lamentar-se, proposa iniciatives per fer que el català visqui durant molts anys més.

LEXICON NAUTICUM ET AQUATILE. (PALMIRENO, JUAN LORENZO)

Juan Lorenzo Palmireno fue publicando una serie de manuales destinados a servir de libros de texto en sus clases de retórica de la Universidad de Valencia, en los que a veces incluía materiales que podríamos llamar ?complementarios? a los estrictamente pertenecientes al ars rhetorica. Así, en su Tertia et ultima pars rhetoricae (1566), además de tratar las operaciones finales del proceso retórico (la memoria y la actio), Palmireno se decide a aumentar el libro redondeando su extensión con la adición de otras obras breves, entre las que se cuenta este Lexicon nauticum et aquatile, una pequeña y temprana joya de la lexicografía latino-romance especializada que aquí se rescata y se pone ejemplarmente a disposición de estudiosos y lectores interesados.