Literatura: historia y crítica

Buda, Confucio, Herodoto, Anaxágoras, Sócrates y Pericles son algunos de los personajes con los que el narrador de esta historia, Ciro Espitama, se cruza y debate en esta vívida evocación de un período brillante de la historia antigua. Probablemente con esta obra nación un nuevo modo de abordar la novela histórica que, más que narrar acontecimientos, lo que hace es reflejar un momento cultural, filosófico y religioso de nuestro pasado.

Este libro, dedicado a una materia muy necesitada de clarificación por sometida a intereses tanto dirigistas como espúreos, propone varias cosas relevantes, empezando por la de subrayar la gran cuestión epistemológica: la comparación es un método y el comparatismo o la comparatística una gama metodológica, no una ciencia o una gama de disciplinas autónomas. Acaso sea el camino privilegiado que cruza el conjunto de campos y objetos en Ciencias humanas. Y se trata, asimismo, de un camino transdiciplinar que en la actualidad directamente conduce al fenómeno de la globalización en estricto sentido epistemológico. La investigación, elaborada en equipo, se propone contribuir a una Epistemología general y consta de dos partes: una primera destinada a representar en líneas generales el conjunto comparatista de las Ciencias humanas, y una segunda que versa monográficamente sobre Literatura comparada, el campo humanístico probablemente emblemático del comparatismo. En éste se ofrece una serie de grandes entidades y relaciones distintivas que, situadas tanto al margen de la devaluación posmoderna como de la manipulada herencia comparatista recibida del siglo XX, se propone en fin clarificar los fundamentos históricos y la posible dimensión contemporánea de la Literatura comparada así como su posibilidad futura.





Íngrida ? Àfrica és el tercer llibre de la trilogia Encontres amb Tànatos, integrada també per Janna (2011) i Diana Palmer (2015). Malgrat que les tres obres estan unides per la referència explícita o implícita a aquesta personificació clàssica de la mort, són unes novel·les independents. Aquest tercer volum que clou el cicle és el d'escriptura més lliure. Els records, els somnis, les reflexions i les notícies d'una època de lluita antifranquista es combinen sàviament gràcies a una estructura narrativa agosarada i a una prosa rigorosa, però viva i pròxima a l'oralitat, que cap al final esdevé onírica. És el testament literari de l'autor, que va haver de completar la novel·la durant la seva malaltia terminal, del llit estant, en una cursa contra el temps. Pensem que la va guanyar amb escreix i que per això ens ha pogut oferir una obra de maduresa que obre portes a uns camins narratius nous, insòlits en la seva producció anterior, i que ara podran ser fresats per noves veus. Costa-Pau, Manuel (Garriguella, Empordà, 1935 - Gaüses 2016). Escriptor, pensador i editor. La seva obra es caracteritza per combinar la narració i el pensament, com es fa palès en llibres com Turistes, sirenes i gent del país (1967) o la trilogia que aquí considerem. Dirigí Ulisses. Enciclopèdia de la recerca i la descoberta (1977-1885) i fundà l'editorial Llibres del Segle (1995). Com a poeta, publicà Mont perdut (1955) i figura en diferents reculls, com ara l'Antologia de la poesia social catalana, d'Àngel Carmona (1970). Isabel-Clara Simó va dir d'ell: ?Tots els qui l'han tractat queden d'entrada aclaparats per la seva forta personalitat i després enamorats de la seva intel·ligència i el seu vivíssim do de l'observació. Jo he passat moltes hores xerrrant amb ell, i vaig aprendre'n tantes coses que un cop més em sento afortunada?.









Con un prólogo de V. Nabokov. Una novela en cinco historias que se entrelazan en torno al protagonista, un alma hermana de todas las grandes figuras de la literatura romántica. Aburrido y asqueado de todo objetivo alcanzado, busca emociones nuevas en viajes y amores, seduciendo a pesar de su cinismo tanto a los que le rodean como al lector.