QUEIXUME DOS PINOS
Eduardo González-Pondal Abente, é o faro e o máximo expoñente na creación da identidade nacional galega, xunto con Rosalía de Castro e Curros Enríquez. Nado en Ponteceso o 8 de febreiro de 1835 e finado na Coruña o 8 de marzo de 1917, foi con todo dos denominados poetas rexionalistas galegos. Non obstante a súa visión de Galicia foi atrevida e avanzada para a sociedade do seu tempo.
L’ESPIGA DEL BUIT
EL JARDÍN DE LA TARDE
LOS DÍAS NO VIVIDOS
AMB PERFUM DE TERRA CONCRETA
Obra que aplega el fruit de tota una vida, set títols independents publicats entre el 1953 i el 1991. Es tracta d'un conjunt complet, ambiciós que atraves d'uns versos i poemes fondament humans ens dibuixa una ànima singular. Compta amb una introducció d
MEDI AQUÀTIC
Perímetres exactes Els arbres també es posicionen, amb les seves copes cenyides com casquets, semblen atletes a punt de llençar-se a laigua. Però lautèntica cursa sem juga als braços: són dos insectes, amb les seves bossetes de líquids, que necessiten com equips de supervivència. No us heu vist, vosaltres? També esclataríeu, amb totes les vostres substàncies, entre els dos dits de qualsevol poeta. La costa és una nena consentida que no es cansa dobrir i tancar la boca, amb les seves comissures plenes de nata...
EL COSTURERO DEL VIENTO
El costurero del viento inyecta un aire de curiosidad e hilvana pensamientos positivos, alegres y reflexivos sobre el entretejer las relaciones cuerpo y alma que brinda la poesía.
PURPURINA Y PERCEBES
UNIVERSO SONÁMBULO
CROSSA D’AIGUA
LES NANSES
ÚLTIMA CIÈNCIA
Alegoria i metàfora del poema, de la creació poètica, poema del poema, Última ciència, amb un ric i barroc llenguatge ple d'imatges minerals, vegetals i animals, expressa, com desitjava Breton, la bellesa que devora la visió s'alimenta del desordre.
