Poesía

MIENTRAS SUEÑO

Mientras sueño, cuenta esos momentos en los que el corazón se impone a la razón y aborda con fuerza, brotando al exterior en forma de relatos. Dejando que la ilusión y la imaginación se fusionen, dando rienda suelta a la fantasía, al drama al amor, al sueño inalcanzable. Sonrisas, abrazos, caricias, besos y miradas llenan estos relatos para hacer de la lectura un momento en el que compartir una experiencia, en el que sentir que alguien más sintió lo mismo que ahora lees. Sentir, imaginar, soñar, desear, son sensaciones que deben ser libres, y que deben ser expresadas. Escribirlas es una bella forma de contarlas.

GAINONTZEKOA KONTUAK DIRA/IRIBARREN

Ez Raquel Welchez James Dean ezta Jesukristo gurutzatuak. Nire ametsak Durrutik babestu zizkidan Esnatu etahor zebilkidan bera: lurra gurea izanen da Hain nintzen xaloa ze sekula ez nionneure buruari galdetu noiz.

LA PEDRA INSÒLITA

«A finals d’estiu del 2007, la Sandra, una noia de trenta-sis anys amb paràlisi cerebral, va començar a pintar pedres imitant els nens que feien paradeta al passeig d’Altafulla. Al mateix temps, jo, la seva mare, feia fotografies d’aquelles pedres amb fons diferents, buscant la màxima harmonia per a les pedres que la Sandra anava pintant. El resultat eren uns quadres fantàstics que ben aviat van començar a despertar la curiositat de molta gent. Des d’aquell moment, les pedres de la Sandra han anat fent el seu camí… Si en algun moment, al llarg de la vida de la Sandra, algú ens hagués insinuat que arribaríem a fer un projecte comú com el que teniu avui a les mans, de ben segur que l’hauríem pres per un eixelebrat. Però al costat de la Sandra hem après que la paraula impossible no existeix i allò que ens semblava inabastable algunes vegades es fa realitat.» Anna Vila, del pròleg del llibre. «Ja fa temps que havíem parlat de la possibilitat que jo escrivís uns textos per a les pedres de la Sandra i de fer-ne un llibre. De sobte, he recordat que, dins la meva obra, he recorregut més d’una vegada al haiku i a la tannka, aquestes formes estròfiques de la poesia japonesa que, en unes poques síl·labes (disset per als haikus i trenta-una per a la tannka), permeten de donar una impressió sintètica o crear una imatge a partir d’un estímul que, en aquest cas, serien les pedres de la Sandra.» Feliu Formosa, del pròleg del llibre.

SUPERSER. POEMA ANTIESPECTACULAR

SuperSer es una de las tres partes en las que se divide la obra poética Poema antiespectacular (SuperSer / Hipocero / UltraLady). A través de un lenguaje directo y cotidiano, con frases tomadas del mundo publicitario, sus protagonistas Proel y UltraLady establecen un diálogo con el narrador. SuperSer es un poema escrito en presente pero con vocación de futuro. Refleja las necesidades y las frustraciones que la sociedad contemporánea inyecta en el imaginario individual y colectivo a través de la publicidad y los medios de comunicación y manipulación de masas