CONVERSAR DE CONVERSAR . IMPLICACIONS EDUCATIVES DEL PARADIGMA EMERGENT (GUTIÉRREZ PÉREZ, FRANCISCO)

LA PERSONA MUJER (HERNÁNDEZ ALVAREZ, MANUEL)

RECONEIXEMENT I MENYSPREU . SOBRE LA FONAMENTACIÓ NORMATIVA D’UNA TEORIA SOCIAL = RECOGNITION AND DISRESPECT : ON THE NORMATIVE JUSTIFICATION OF A THEORY OF SOCIETY (HONNETH, AXEL)

SOCIOLOGÍA DEL NACIONALISMO (PÉREZ AGOTE, ALFONSO)

EN BUSCA DE LOS ABRAZOS PERDIDOS DE NIETOS/AS Y ABUELOS/AS (VILLUENDAS GIMÉNEZ, MARÍA DOLORES)

EL MITO DE LA IGUALDAD, UNA CRÓNICA DE UNOS HOMICIDIOS PRESAGIADOS (ALONSO CALZADA, RODRIGO/VILA ROCHE, CONCEPCIÓN)

CUADERNOS HISTORIA DE CATRAL (GUIRAU MIRALLES, PURA / SÁEZ CALVO, JOSÉ / Y OTROS)

LA PREJUBILACIÓN EN ESPAÑA . PONENCIAS Y COMUNICACIONES (JORNADAS SOBRE PREJUBILACIÓN Y JUBILACIÓN EN ESPAÑA (1))

TURISTAS QUE LLEGAN PARA QUEDARSE . UNA EXPLICACIÓN SOCIOLÓGICA SOBRE LA MOVILIDAD RESIDENCIAL (HUETE NIEVES, RAQUEL)
Esta monografía es un estudio sociológico sobre las nuevas formas de movilidad residencial que protagonizan los jubilados europeos en el mundo mediterráneo. El trabajo de campo se basa en la aplicación de entrevistas en profundidad y de una encuesta a 872 europeos, en situación de inactividad laboral, alojados en viviendas particulares ubicadas en la provincia de Alicante. El análisis de las relaciones existentes entre la nacionalidad, las estrategias residenciales y los motivos para el traslado desemboca en una clasificación que permite diferenciar entre turistas y distintos tipos de residentes. Se plantean así nuevos caminos para la investigación de los desplazamientos internacionales que, en los límites entre el turismo y la migración, se relacionan más con el consumo de ocio que con las actividades productivas.PERIODISMO DE OPINIÓN . CLAVES DE LA RETÓRICA PERIODÍSTICA (ABRIL VARGAS, NATIVIDAD)

EXCLUSIÓ SOCIAL . DELS MARGES AL COR DE LA SOCIETAT (JOLONCH ANGLADA, ANNA)
En la societat actual, ningú no queda exempt del risc dexclusió i tothom pot acabar sense sostre. Pot semblar un advertiment, però és una de les moltes conclusions científiques de lautora daquest llibre. Pobresa, inclusió, exclusió, integració, marginació... Són mots per dir la mateixa cosa amb diferents significats. En el fons, però, persones que pateixen i persones que miren com pateixen altres persones. Infants, dones, avis, joves, immigrants, vídues, desnonats, aturats, solitaris... Una llista cada vegada més gran en una societat cada vegada més benestant. La paradoxa pot ser la mirada, perquè mirar-se un mateix hauria de ser, també, mirar els altres. I més enllà de la ciència, la condició humana és sovint generosa, sovint miserable.FAMÍLIA I VALORS . LA INSTITUCIÓ FAMILIAR EN TEMPS DE CANVI (SÁEZ GIOL, LLUÍS)
Aquest llibre analitza la família i els seus valors des del punt de vista històric i sociològic. Leclosió actual de noves formes de família planteja seriosos reptes a ladministració pública i també noves i diverses maneres de relacionar-se segons els diferents models familiars. La pluralitat i la diversitat familiars davui comporten canvis de valors dins i fora de la família: en reforcen alguns valors més o menys tradicionals i fan que altres entrin en crisi, cosa que sovint fa qüestionar el paper de la família com a transmissora de valors. Lautor ha fet un estudi documentat, obert a tots els punts de vista, interessant i apassionant, a la vegada que proposa criteris raonats i raonables. No és un treball fàcil ni exempt de polèmiques, però és realista, gens excloent, útil per a tothom i molt pedagògic. Llegir aquest llibre ajuda a entendre la societat catalana i el paper de la família.IDENTITAT I DIVERSITAT . SABREM CONVIURE EN LA DIVERSITAT? (OLLER I SALA, MARIA DOLORS)
El vincle entre immigració (diversitat) i pertinença a la comunitat nacional (identitat) és de gran transcendència per al futur de Catalunya. Aquest treball vol apropar-nos al tema de les identitats i la seva gestió tenint en compte els valors que shi posen en joc, sobretot en un moment daugment de la diversitat cultural en el si de les nostres societats. La resposta que doni la societat catalana a la immigració forma part de la seva autocomprensió com a societat i com a poble. Per això, sha pogut dir que la immigració té un efecte mirall en tots els àmbits, des de lindividual fins al social. La qüestió clau és com incloure els nouvinguts, de manera que desenvolupin un mínim sentit de pertinença per aconseguir estabilitat i cohesió socials, dins del respecte a la pluralitat cultural i al manteniment de la nostra pròpia especificitat nacional i cultural.
