Textos clásicos

CORONEL JACK

Gadir nos presenta esta obra de Daniel Defoe, hasta hoy inédita en castellano y en parte autobiográfica. En este libro, el autor nos sumerge en la vida de Jack, un joven de los bajos fondos de Londres, cuyo espíritu aventurero lo lleva a ser prisionero. E

399. POEMAS-EPISTOLAS

Santo, obispo, maestro de gramática y retórica, teólogo y embajador, Magno Félix Ennodio (473/74- 521) es uno de los autores latinos más prolíficos y polifacéticos del siglo VI d. C. Oriundo de la Galia, desarrolló su desbordante actividad en torno a la sede de Milán, hasta que en 514 fue nombrado obispo de Pavía, donde murió. Este volumen contiene sus 297 epístolas y los 172 poemas, distribuídos respectivamente en nueve y dos libros. El corpus de las primeras revelan la intensa presencia social del autor, que mantiene correspondencia con eminentes personalidades, tanto del estamento civil como del eclesiástico: los papas Símaco y Hormisdas, los consulares Boecio, Fausto y Avieno. Entre los segundos destacan de una parte los doce himnos con tema sagrado, compuestos de acuerdo con el canon ambrosiano- ocho estrofas de cuatro dímetros yámbicos-, y de otra los 151 epigramas, de metro, longitud y contenido muy variados: desde la descripción de objetos y monumentos, hasta la contemplación de escenas mitológicas. El rasgo más característico de todas estas composiciones es un virtuosismo que revela la maestría del autor en el dominio de los modelos clásicos, sobre todo Virgilio y Ovidio, así como, en menor proporción, Horacio y Lucano.

LISÍSTRATA / DINERO

En su ensayo de referencia titulado Por qué leer a los clásicos, Italo Calvino dejó escrito que «los clásicos son libros que cuanto más se cree uno conocerlos de oídas, tanto más nuevos, inesperados, insólitos resultan al leerlos de verdad». Dentro de los clásicos se hallan, claro está, los primeros de nuestra tradición cultural, los procedentes de las antiguas Grecia y Roma. ¡Clásicos! es una serie de diseño y manufactura exquisitos, con la que Alianza Editorial quiere poner al alcance del lector del siglo XXI textos de los que sin duda habrá oído hablar pero que quizás, tradicionalmente lastrados por una pesada carga de erudición filológica, nunca se había atrevido a abordar. Las ediciones, que ofrecen textos íntegros en traducciones solventes y que reducen las notas al mínimo imprescindible, están presentadas por personajes alejados del ámbito académico -actores, escritores, pensadores, políticos, científicos...- que aportan con su visión un toque de frescura, perspectivas originales para el lector de hoy. LISÍSTRATA/DINERO Tienes un libro de teatro griego en las manos. ¡Aaaag! Espera, no te des tanta prisa en devolverlo al expositor donde los libros aguardan anhelantes un amo que se los lleve y los cuide, si es que lo estás hojeando en una librería. Aristófanes es puro Rockanroll Hurgaba en los vertederos del comportamiento humano más común: en la corrupción política, en la violencia, en la injusticia, consiguiendo arrancar la carcajada sin que la audiencia dejase de ser consciente de los problemas que la acuciaban, de la mano que la oprimía...

CIROPÈDIA, VOL. III (LLIBRES V-VI)

La Ciropèdia és una extensa obra que explica la vida, i especialment l'educació, de Ciros I el Gran, rei de Pèrsia. En escriure-la, més que redactar una obra històrica en sentit estricte, Xenofont pretenia oferir un model pedagògic, pensat sobretot per a qui aspirés a governar. Així, el text gira al voltant de les tècniques de lideratge militar i polític que van permetre a Ciros ser un monarca respectat i eficaç, des de les millors estratègies per a desmoralitzar l'enemic fins a la manera com cal tractar els subordinats perquè se sentin útils. A més, la qualitat narrativa del conjunt fa d'aquesta obra un dels precedents més antics del gènere de la novel·la. Justament en els llibres V i VI, que ara presentem, es narra amb habilitat una història d'amor (entre Pantea i Abradatas) que anticipa el tema central de la posterior novel·lística grega. Per totes aquesta raons, la Ciropèdia va ser un llibre molt popular a l'Antiguitat.

OCHO CUENTOS GÓTICOS

Películas tan populares como La parada de los monstruos (1932, Tod Browning) o Sleepy Hollow (1999, Tim Burton) tienen su origen en cuentos. Sin embargo, pocos espectadores prestan atención al relato como género provedor de incontables historias para la

LLIBRE DEL GENTIL I DELS TRES SAVIS

A partir de la prestigiosa edició científica d’Antoni Bonner i mantenint-hi l’esperit vivífic, Editorial Claret ofereix la present versió que actualitza el text medieval al nostre català. A l'adaptació feta per Joaquim Puigdemont i Joaquim Pujal, s’hi han afegit les introduccions de cinc especialistes, els quals contribueixen a presentar-nos el Llibre del gentil i a subratllar-ne la vigència, és a dir, demostren les raons per les quals estem davant d’un clàssic: Francesc-Xavier Marín, per al primer llibre; Harvey J. Hames, per al segon; Lola Badia, per al tercer, i Halil Bárcena, per al quart. Finalment, l'Apèndix, signat per Óscar de la Cruz, ens posa al dia dels estudis que han aparegut els darrers anys sobre el Gentil. Aquest llibre, doncs, ens permet salvar la dificultat del «llenguatge» i concentrar-nos a gaudir de la seva «ciència», del seu saber, el qual –i això demostra que és un clàssic– encara sentim actual. Aquest llibre va significar un dels primers intents de Ramon Llull perquè Europa solucionés el problema principal que impedia la pau social, la convivència entre les principals religions del seu territori. Les paraules de Llull expressades a continuació ens acaben de fer veure l'actualitat d'aquest llibre, la necessitat de comprovar que ja és hora de trobar una solució que esperem des de fa segles: «Així com tenim un Déu, un creador, un senyor, hauríem de tenir una fe, una llei, una religió, una manera d’estimar i honrar Déu, i ens hauríem d’estimar i ajudar els uns als altres, i entre nosaltres no hi hauria d’haver cap diferència ni cap confrontació de fe i de costums; ja que per aquesta diferència i confrontació els uns som enemics dels altres, fem la guerra, ens matem els uns als altres i som captius els uns dels altres; i aquesta guerra, aquesta mort i aquest esclavatge ens impedeixen de lloar, reverenciar i honorar Déu» (Gentil, p. 328).

NERUDA Y LOS ESCRITORES DE LA EDAD DE ORO

La primera parte de esta monografía estudia la estancia de Neruda en España (1934-1936) y las relaciones con Lorca, Alberti, Miguel Hernández..., poetas que fomentan su gusto por los escritores de los Siglos de Oro. También descubrió la pintura española renacentista y barroca a la que elogia en prosas muy bellas. La segunda parte se centra en los Cien sonetos de amor, un libro compuesto en la madurez.

LLETRES DE BATALLA

El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau.El volum present inclou les divuit lletres de batalla que els dos personatges van intercanviar durant la disputa,en la versió que n'ha preparat Joan Lluís Lluís.