Textos clásicos

LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER : EDICIÓ I ESTUDI

Ramon Muntaner (1265-1336), guerrer i cronista que va servir diversos sobirans del casal de Barcelona, nascut a Peralada i ciutadà de València, fou un testimoni privilegiat dels fets esdevinguts a la Corona d'Aragó del seu temps. A la seva Crònica, sens dubte un dels exponents més notables de la historiografia europea medieval, va narrar les grans fites de l'expansió catalanoaragonesa entre els segles XIII i XIV, com ara les conquistes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya o l'expedició de la Companyia Catalana a Bizanci. El relat de totes aquestes campanyes se'ns ofereix des d'un prisma marcadament providencialista: Muntaner veu sempre la mà divina rere els èxits militars i polítics dels prínceps del casal de Barcelona. D'altra banda, a més del valor com a document històric, la Crònica posseeix també un destacadíssim valor literari. Muntaner, a qui Josep Pla va definir com «un empordanès xerraire i mentider», s'agrada de recontar les seves històries, i ho fa amb una prosa àgil i vivaç, farcida de dites i expressions populars, però que beu igualment de les fórmules i els motius presents en les cançons de gesta i els romans d'aventures. El treball que hom té a les mans presenta una edició filològica del pròleg i els primers cent quaranta-sis capítols del text muntanerià, que comprenen els regnats de Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran i fan poc més o menys la meitat de tota la Crònica. L'edició, que incorpora un aparat ben copiós de notes de tipus històric, cultural, lingüístic i estilístic, a més de nombroses imatges procedents de manuscrits medievals i fotografies de llocs, edificis i objectes esmentats per Muntaner, s'acompanya, encara, d'un estudi introductori que analitza algunes de les claus literàries i historiogràfiques dels capítols esmentats.

CANTS DE SAFO

El nom de la primera poeta de la lírica occidental ens arriba envoltat de misteri. Un misteri que totes les èpoques han volgut desvetllar atribuint-li biografies més o menys fantasioses en una recreació contínua de la seva imatge. Però per damunt de les especulacions sobre la seva vida privada, ens resten els fragments d'una conscient i elaborada art poètica, singularment expressiva dins d'una aparent senzillesa i creadora d'un llenguatge nou per expressar l'amor. Precursora i model d'escriptores, tant antigues com modernes, Safo ens presenta un món fet a la mesura de la dona, però d'una dona que parla i vol, que deixa sentir la seva veu a través del cant i de la creació poètica.