Textos clásicos

EL SATIRICÓ I TRENTA FRAGMENTS (PETRONI)

Ascilt, Gitó i Eumolp són un continu vaivé d’escenes que inclouen des de les situacions més tristament melodramàtiques fins a -sobretot- les més còmicament obscenes, i és per la franquesa d’aquestes últimes que l’obra forma part de la tradició “maleïda”. Però és que l’art consumat de Petroni com a escriptor sap bastir, sobre aquest ordit argumental, un magnífic mosaic de la vida quotidiana de les classes urbanes i un joc constant de paròdies sobre els gèneres literaris del seu temps. El conjunt ofereix una sensació de frescor i d’immediatesa patent fins i tot per al lector d’avui, que reconeixerà sens dubte l’encert amb què estan dosificades.

MANUAL PER A UNES ELECCIONS (CICERÓN MARCO TULIO)

A través d'aquest Manual per a unes eleccions podreu assistir a una mena de míting electoral de Marc Tul.li Ciceró quan fou candidat al consolat, o bé podeu llegir els consells que li dóna el seu germà, atorgant-se el paper d'un director de campanya electoral, o bé podeu llegir les pintades de suport a un candidat, amb què s'omplien els carrers de Pompeia en una època en què no existien les tanques electorals, o, finalment, podeu "avorrir-vos" amb la lectura feixuga, arcaica i repetitiva dels capítols d'algunes lleis que regulen el procés electoral en els municipis.

ENEIDA (VOL. I) LLIBRES I-VI (VIRGILI)

Aquest volum presenta els sis primers llibres de l'Eneida, el poema nacional romà i una de les obres més influents i significatives de la literatura llatina, que explica la història d'Eneas, l'heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium. En aquests primers sis llibres, s'explica el viatge d'Eneas des de Troia fins a la península itàlica, en què la figura de Dido té una centralitat indiscutible. El volum presenta el text original i la traducció, convenientment anotada, així com un pròleg de Josep Lluís Vidal, llatinista i catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.

ELS CLÀSSICS I LA LLENGUA LITERÀRIA

El volum que presentem s'inscriu en el projecte de recerca «Els clàssics i la llengua literària: norma i cànon», impulsat per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i dut a terme per la Societat Catalana d'Estudis Clàssics. L'objectiu general d'aquest projecte és mirar de definir la influència dels autors clàssics grecs i llatins en la configuració d'alguns cànons i normes, tant en el camp de la llengua com en el de la literatura catalanes. Es tracta de detectar, en les traduccions d'autors clàssics llatins i grecs al català dutes a terme des del segle XVI fins al XX, les solucions que s'han emprat per adaptar a l'ús de la llengua catalana determinades construccions sintàctiques d'una especial complexitat oracions de participi, gerundis, oracions completives i condicionals, l'ús de la veu mitjana grega, etc. o d'individuar un repertori lèxic específic retòric, poètic, mitològic, de gèneres literaris, d'innovacions, etc. D'aquesta manera serà possible establir, mitjançant una comparació entre les traduccions més importants dels autors clàssics d'un determinat període i les obres cultes de creació lliure, si ha existit o no una influència significativa de la llengua de les unes sobre les altres i també si aquesta influència es reflecteix en els continguts literaris. Tot seguint aquest plantejament, els articles que recull el present volum analitzen exemples concrets de l'aportació dels clàssics a l'adopció i l'aclimatació de formes literàries poesia èpica jaumina, les vides d'Isop, l'idil·li, la tragèdia barroca i de la difusió dels textos clàssics antics a Catalunya ús escolar, ecos d'Ausoni en la poesia de Fontanella, traduccions d'Ovidi. L'últim article comenta una narració que rebutja el model clàssic i que mostra l'oposició del seu autor, Manuel Brunet, a l'ideari noucentista.