En una ciutat, l’espai és un bé sempre escàs i per tant disputat. Disputat no només per ser exigu, sinó també per la seva significació. Hem pres definitivament consciència dels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes, però la tasca de garantir l’ús de l’espai públic a tothom no és fàcil; l’accés democràtic a l’espai públic no està guanyat. La creixent densitat urbana en algunes ciutats, i la creixent diversitat social i de demandes d’usos sobre aquests espais ho dificulta. I han aparegut també altres formes d’apropiació d’aquest espai, una apropiació de vegades arbitrària d’allò que és de tothom. La majoria sabem què hem de fer per ser cívics, però decidir d’incorporar-ho al nostre comportament quotidià dependrà de la voluntat de cada ú. Cal fixar unes normes i obligar la gent a complir-les? O el respecte mutu sorgeix espontàniament de les persones? S’ha de consensuar un nou marc normatiu? Es pot ensenyar el civisme? De quina manera influeixen l’arquitectura i l’urbanisme en el civisme? És un valor la solidaritat? De quins ciutadans parlem, i quina ciutat volem? És possible una ètica comuna des de la pluralitat religiosa? El debat sobre el civisme no és fàcil ni unívoc.. En aquest llibre hi participen experts en diferents àmbits, que ens exposen en un diàleg la seva visió del civisme a la societat actual. El debat és obert.