«Vaig començar a escriure En sordina abans de qualsevol altre llibre meu publicat i com a terç integrant d’una trilogia, tal com consta en la nota preliminar de Rés a mida. Des de llavors l’he abandonat, l’he reprès, n’he eliminat versos i n’hi he afegit de nous, els he oblidat llargament i hi he tornat. De manera que a l’escriure’ls i reescriure’ls tinc la sensació que hi han fluït i confluït diversos llibres o simplement esbossos. Sense donar-lo mai per acabat...» (M. Dolors Coll Magrí, introducció al llibre). Riba, jonc, canyís. / Airecel rere aquest aire / que em xiula a les tiges. A mossecs els besos / el ros borrissol commouen. / Aurèola arreu.