Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Narcís Oller
«A Rurals i urbanes, Narcís Oller va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en llibre. Publicat quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana, només s'havia reeditat en les obres completes del novel·lista. Aquesta edició a la Biblioteca Narcís Oller constitueix l'ocasió de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigència plena per al lector actual. S'hi troben peces com "Un divendres de la Solís", fonamental per comprendre el procés d'escriptura de la novel·la Pilar Prim.»
Bromera recupera Pilar Prim, lúltima gran novel·la de Narcís Oller, la més aconseguida des del punt de vista estètic. Es tracta de la història duna vídua jove, obligada per la disposició testamentària del marit a no casar-se mai més si no vol perdre la fortuna heretada. Aquesta obra, publicada el 1906, mostra la lluita entre la passió i les convencions socials de lèpoca.
«La producció teatral de Narcís Oller res· pon als mateixos estímuls literaris que orientaren la seva producció narrativa: els de la tradició realista. A més, les seves tra· duccions pretenen contribuir a la regene· ració de l'escena catalana en un moment de veritable crisi del model dramatúrgic impulsat primer per Frederic Soler i de l'escassa capacitat de convocatòria que tenien les fórmules literàriament més am· bicioses, si exceptuem el teatre d'Àngel Guimerà.» (Del pròleg de Ramon Bacardit)
TERCERA EDICIÓLa gran obra del pare de la novel·lística catalana modernaEls límits entre la raó i els sentimentsLa bogeriaés una novel·la-estudi psicològic d?una malaltia (la demència) i les conseqüències socials d?aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d?un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d?un metge (actitud científica i positivista).La novel·la té dues característiques essencials: l?objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l?herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).Curadora: Maria DascaNarcís OllerÉs considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d?advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. En la seva creació Narcís Oller s?inclina, d?entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d?elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges.La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-pròleg d?Émile Zola-, L?escanyapobres (1884), La febre d?or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.
Amb Croquis del natural s'inicia la publicació de la nova Biblioteca Narcís Oller, que té la voluntat de tornar a posar a l'abast del públic en general totes les obres sorgides de la imaginació fèrtil i de la ploma versàtil de l'escriptor considerat com el pare de la novel·la catalana moderna. Publicada per primera vegada el 1879, aquesta opera prima d'Oller en català, està formada per quatre contes amb evidents traces realistes: "El vailet del pa", "Tres mesos de món", "Els que ho miren i els que hi van" i "El transplantat".
La febre d'or és la gran novel·la de la Barcelona del XIX i d'una burgesia que veu créixer la seva autoritat econòmica i social arran de l'especulació de la borsa de començaments dels anys vuitanta. Es converteix, així, en un document d'estudi per a conèixer un moment crucial de la història d'un determinat sector de la societat del seu temps, vist, evidentment, a través del temperament personal del seu autor, Narcís Oller.
La febre d'or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l'obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l'economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l'autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes.
En aquest volum, es reuneixen els textos publicats anteriorment amb els títols Memòries literàries i Memòries teatrals, a cura d'Enric Cassany, professor de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, el qual, en el pròleg, escriu: "Les Memòries d'Oller, per als lectors d'avui, són encara un document de primer ordre per entendre el narrador més ambiciós i de més projecció del XIX català; un document que combina l'autobiografia, la crònica literària i la crònica històrica [...] Cal acudir-hi per descobrir quines són les condicions en què es mou la literatura catalana, i en especial la narrativa. La descoberta meravellada de la llengua pròpia com a llengua literària, la defensa de l'adopció del català en el marc espanyol, les dificultats d'editar en català, però també d'assegurar traduccions honestes al castellà i a altres llengües, la misèria del món editorial barceloní o la depauperació del teatre català apareixen amb un relleu i una força que un historiador de la literatura no podria imitar."
Notes de color ofereix una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir amb aquell programa realista marcat per Yxart i Sardà. Ja era així a Croquis del natural i ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les narracions se cenyeix a l'experimentació dels procediments realistes, però una altra bona part s'encamina per viaranys diferents.
La papallona, publicada el 1882, és la primera novel·la llarga de Narcís Oller. En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps. La papallona, expressió fidel de la menestralia de Barcelona, va marcar l?inici del naturalisme a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea. L?any 1885 la novel·la va ser traduïda al francès i va ser prologada per Émile Zola. Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) és el fundador de la novel·la catalana moderna. Les seves grans obres d?aquest gènere són: La papallona, Vilaniu, La febre d?or, L?escanyapobres i Pilar Prim, la majoria traduïdes a diverses llengües. És autor de les novel·les breus Isabel de Galceran, La bogeria, La bufetada i Lo transplantat. Dins la seva producció trobem també nombrosos contes.