Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Narcís Oller
En aquesta obra s'observa l'evolució narrativa de l'escriptor cap al naturalisme. L'editor tracta extensament els nous temes i les noves tècniques que, provinents de les obres d'E. Zola, foren incorporades per Narcís Oller en el panorama de la novel·la catalana.
La ingent tasca de modernització de la literatura que va realitzar Narcís Oller es pot observar a través de les diferents etapes de la seva producció literària, compendiades en la introducció, juntament amb una anàlisi detallada de L'Escanyapobres, text breu però intens, a cavall entre el realisme i el naturalisme.
Narcís Oller ( 1846-1930 ) va donar unes quantes obres mestres a la literatura catalana, després de segles que no passava. És l'escriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius més avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos. La Papallona ( 1882 ) va ser un èxit internacional, i amb L'Escanyapobres ( 1884 ) va reixir a treure's de sobre el llast del romanticisme. A La febre d'or ( 1890-2 ) va descriure la burgesia barcelonina, a La bogeria ( 1898 ) va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a Pilar Prim ( 1906 ) fa un pas cap a la novel·la psicològica. Oller també va escriure diversos reculls de contes i unes Memòries literàries ( 1962, pòstumes ).
La bogeria és la descripció d'un cas de trastorn mental que l'autor va conèixer de prop. Un ric propietari de Vilaniu, Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim, va patir un lent i indeturable procés d'alienació mental a partir de l'assassinat del militar i líder polític. Oller contraposa l'idealisme del protagonista al racionalisme estricte de Giberga, un estudiant de Medicina, i a l'actitud més humana, a voltes gairabé irresponsable i irreflexiva d'Armengol, el futur advocat.La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols: d'una banda, l'herència genètica, i de l'altra, la influència del medi; és a dir, l'idealisme contraposat al materialisme.
Amb Pilar Prim, Oller, en plena maduresa com a novel·lista, afronta el tema del desig de la dona, un assumpte que la literatura del XIX havia tractat des d'una perspectiva merament romàntica. En aquesta obra, però, trobem un nou enfocament que serveix per remarcar els condicionaments i les sancions legals i morals que el context social de començament del segle XX imposava a la dona. Un altre element rebla la condició de modernitat de l'obra: amb l'afany d'incorporar-se al model de novel·la que apliquen els narradors del moment, el tractament que fa Oller dels personatges prefigura el desenvolupament posterior de la novel·la psicològica.
Pilar Prim és l'última i la més contemporània de les novel·les de narcís Oller. Escrita en ple Modernisme, supera algunes de les limitacions de la seva narrativa anterior i s'endinsa en l'anàlisi psicològica d'una dona que afronta el repte de superar una feblesa que sap reconduir en determinació per decidir el rumb de la seva vida. L'estudi introductori va a càrrec de Rosa Cabré, professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en l'obra de Josep Yxart i de Narcís Oller.