Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Pere Calders
Els contes en Calders són un artifici on hi intervenen la fantasia, i tot un seguit d'elements que es mouen en l'àmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueixen a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de l'elevat estil d'un narrador d'ofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre.
Més conegut com a contista, Pere Calders també és un novellista extraordinari, que ja als anys trenta va escriure dues novelles mo dernes, perfectament integrades en els corrents literaris de lèpoca, La Glòria del doctor Larén (1936) i Gaeli i lhome Déu (1938), si bé aquesta darrera no es va publicar fins a lany 1986. Tot i que les seves altres novelles sí que han estat reeditades en els darrers anys (Ronda naval sota la boira, per exemple, a La Magrana el 2009), la darrera edició de La Glòria del doctor Larén és del 1994, i Gaeli i lhome Déu, guanyadora del premi Crexells i el premi Ciutat de Barcelona, no es publica des de lany 1988 (i, dins les obres completes, el 1991).
Hilerria okupatzeko deia egiten duen txabola auzoko buruzagi zapuztua, ihesi doakion biziari esku eskuinaz ozta heltzen dion bulegari koitadua, bere lorategian agertu den esku ebakiaren jabearen bila dabilen etxejabe aberatsa, bere marrazkiekin herritarren debozioa pizten duen orratzain gutxietsia, familiaren borondatearen kontra ilargirako bidaia prestatzen diharduen senar goranahia
Horiek eta horrelakoak dira, besteak beste, ipuinotako protagonistak: onberak, fidakorrak, etsi onekoak, erdipurdikoak gehienak; bizimodu arrunteko jende arrunta, halako batean egunerokotasunaren arruntasuna urratzen duen gertaera ezohiko edo ustekabekoren bati aurre egin beharrean suertatzen dena. Eta horiek eta horrelakoak ipuin antologia honetako istorioak, errealitateari ertz berriak ateratzen dizkioten kontakizunak, umore eta ironiaz albainduak, muturrekoak, muturreko egoeran ezagutzen baita ondoen giza izatearen muina.
Hubo una vez en el mundo dos milagros... De esta manera comienza el primer «cuento infantil» escrito por uno de los autores más exquisitos del siglo XX: Pere Calders. ¿Cuántas cosas puede esconder el son de un tambor? Una historia de damas y caballeros, malabaristas y prestidigitadores. Una historia de amor y épica con toda la magia de los mejores Calders, escrita para un público inagotable y de todas las épocas. El primer cuento infantil escrito por Pere Calders aparece, por primera vez, como obra íntegra, autónoma y renovada con las ilustraciones de Pep Boatella. Un cuento de 1936 que celebra ya su ochenta cumpleaños con mejor salud del primer día.
Una vegada, en el món van ocórrer dos miracles... Daquesta manera comença el primer «conte infantil» escrit per un dels autors més exquisits del segle XX: Pere Calders. Quantes coses pot amagar el so dun timbal? Una història de dames i cavallers, malabaristes i prestidigitadors. Una història damor i èpica amb tota la màgia dels millors Calders, escrita per a un públic inesgotable i de totes les èpoques. El primer conte infantil escrit per Pere Calders, per primera vegada, com a obra autònoma. El barret prodigiós i la barraca de monstres va aparèixer en el primer recull de contes de Pere Calders, El primer arlequí, que aquest 2016 celebra el seu vuitantè aniversari. Il·lustrat per un dels valors en alça del panorama català i internacional: Pep Boatella.
Pere Calders es un maestro del relato breve que maneja a la perfección la ironía. En sus cuentos indaga en las fronteras entre lo real y lo que suponemos real, la verdad oculta, la verdad transparente que quizá no es tal, la magia cotidiana. Además, es un escritor de estilo cuidadoso y preciso, que matiza muy bien para crear juegos de distanciamiento. Pese a su valía, por la razón que sea, en castellano apenas ha encontrado el eco que por su calidad merece. Por el uso que hace del humor y el absurdo integrandolo en la realidad otidiana se le considera precursor del realismo mágico que caracterizó al "boom" latinoamericano,ya que su formación y producción literaria son anteriores.
Els portàtils de Pere Calders: vet aquí la destil·lació màxima d?una imaginació prodigiosa; una de les més importants de la literatura europea del segle XX. Per al microconte català, els breus caldersians són un pal de paller indiscutible, i aquí s?agrupen en un sol volum per primera vegada. «El pensament de Calders és un pensament formulat des de la intimitat i que es resisteix a les totalitzacions. La manera com opera, i que es manifesta en els seus portàtils de manera esmoladíssima, sempre m?ha fet pensar en les incisions que Lucio Fontana obria a la tela dels seus quadres. Calders fa una mica el mateix, amb la seva prosa: esquinça el tel de la realitat, i aconsegueix que veiem tant el tel, que no vèiem, com el que s?amaga al darrere, que tampoc». Del pròleg de Borja Bagunyà «Hi hauran trobat aquelles qualitats que fan de Pere Calders un escriptor que hauria volgut ser però que no seré: la fluïdesa i l?elegància d?una manera de narrar, el somriure permanent dins l?estranyesa, el domini perfecte del tempo narratiu, la precisió (de ninotaire, al capdavall) en el dibuix dels personatges i en la construcció dels diàlegs. I sobretot, aquella rara destresa que Borges ?un autor que els capricis de la meva peripècia com a lector podia haver emparentat amb Calders, però que no ho va fer? va saber enunciar en aquestes poques paraules: "He dicho asombro donde otros dicen costumbre". No ho pot dir tothom, això». De l?epíleg de Sebastià Alzamora
Els contes complets de Pere Calders en una edició màgica il·lustrada per Ignasi Font. Amb aquesta edició que aplega en dos volums tots els contes de Pere Calders, i fins i tot alguns inèdits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catàleg un dels autors capitals amb que Josep Janés va inaugurar aquest segell editorial el 1936. Les il·lustracions d'Ignasi Font, d'una delicadesa extraordinària, enriqueixen aquesta bella edició que captivarà els lectors de Calders i farà descobrir un dels grans escriptors catalans a aquelles persones que encara no l'han llegit. Aquest volum, Contes (1936-1968), inclou els llibres El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demà, a les tres de la matinada (1959), els "Contes diversos" inclosos a Tots els contes (1968), i diversos textos inèdits. El volum Contes (1978-1992) reuneix els llibres Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992). Ressenyes:«L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més.»Carles Capdevila, Ara «Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes.»Agustí Pons, Avui «Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí.»Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)
Els contes complets de Pere Calders en una edició màgica il·lustrada per Ignasi Font. Amb aquesta edició que aplega en dos volums tots els contes de Pere Calders, i fins i tot alguns inèdits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catàleg un dels autors capitals amb que Josep Janés va inaugurar aquest segell editorial el 1936. Les il·lustracions d'Ignasi Font, d'una delicadesa extraordinària, enriqueixen aquesta bella edició que captivarà els lectors de Calders i farà descobrir un dels grans escriptors catalans a aquelles persones que encara no l'han llegit. Aquest volum, Contes (1978-1992), reuneix els llibres Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992). El volum Contes (1936-1968) inclou els llibres El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demà, a les tres de la matinada (1959), els "Contes diversos" inclosos a Tots els contes (1968), i diversos textos inèdits. «L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més.» Carles Capdevila, Ara «Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes.» Agustí Pons, Avui «Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí.» Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)
Els contes en Calders són un artifici on hi intervenen la fantasia, i tot un seguit d'elements que es mouen en l'àmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueixen a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de l'elevat estil d'un narrador d'ofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre.
La literatura de Pere Calders es caracteritza perquè dibuixa un conjunt d'històries suggeridores i sorprenents. Les situacions viscudes pels personatges, insòlites, a vegades a frec d'un absurd perfectament dosificat, es presenten sota l'aparença de quotidianitat, de realitat. Amb el filtre distanciador de la fantasia i la ironia de l'autor neix un món nou, " calderià " , que emmiralla el rostre. En aquest llibre trobareu un recull de 18 contes sorprenenets, entre els quals " De teves a meves " , que dóna títol al volum.
En el conte homònim i en els contes de temàtica mexicana d'aquest volum, Calders abandona el vessant més fantàstic de la seva narrativa, i mostra la seva ironia refinada i una visió del món particular per mitjà d'una sèrie de personatges --indis mexicans-- que converteix en estereotips d'un model de vida i d'una actitud moral diferents dels europeus i, pels quals, l'insòlit i la màgia formen una part indestriable de la manera de ser.Estudi preliminar, propostes de treball i comentari de text a cura de Neus Cunill, professora de llengua i literatura catalanes de secundària i batxillerat, autora de diversos llibres de text i manuals, i investigadora de l'obra de Pere Calders.
Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada l'any 1978 a la col·lecció "Antologia Catalana" d'Edicions 62. El llibre va ser guardonat amb la Lletra d'Or de 1979, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades. A la present edició, el text va acompanyat d'un estudi preliminar sobre l'autor i la seva obra, i una part final amb diverses eines didàctiques (textos complementaris, comentaris de text i propostes de treball) a càrrec de Joan Martínez Sala, professor de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari en un institut de Barcelona.Les narracions d'Invasió subtil i altres contes ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses.