Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Pere Calders
Recull dels estudis que van presentar-se al Simposi sobre Pere Calders, celebrat a Barcelona i Bellaterra el novembre del 2000. En aquest espai de debat i destudi de Calders els participants valoraren lextraordinària riquesa de la seva obra, la seva subtilesa i la seva ductilitat. En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona
«I si tornaven les meduses, i si tornaven amb més força? I si allò era l'inici d'una desgràcia més gran? El cert és que s'havia produït, i que alguna cosa estava passant més enllà de nosaltres mateixos, alguna cosa que ni jo ni ningú sabia com acabaria, però que em feia sentir una criatura fràgil, un puntet al mig de l'univers.» I és així com, enmig d'un clima d'incertesa i fragilitat, embolcallat pels interessos del turisme i l'especulació, d'una immigració que ha trencat fronteres, i la rebel·lió desaforada de la natura, l'autora ens presenta uns personatges que viuen abocats al mar, a la Mediterrània. L'acció transcorre en un espai geogràfic imaginari que presenta moltes similituds amb la Costa Brava, entre el cap de Begur i el cap Roig. En Tomeu hi ha trobat el paradís per a la seva vellesa; l'Aurora, un nou amor: en Roberto, que li alleugerirà la càrrega d'en Pol, el seu fill adolescent; l'Andrius, un refugi per al seu esperit trasbalsat; en Nil i la Irina, l'aventura i la passió; l'Ona i l'Ignasi, un món per reconstruir; l'Odunsi i la Tammi, la fugida per als seus somnis... Però, tots ells, en aquestes aigües calmes i bondadoses, hi coneixeran la destrucció i la derrota. I aniran a la deriva perquè no hi ha nord possible en un mar desconegut, ferotge i cruel, que sota els efectes del canvi climàtic ha estat el causant de la catàstrofe a pobles costaners i platges, i ha sotraguejat els seus petits universos. Només els queda intentar començar de nou mentre l'ombra de Proteu se'ls mira. Núria Ribalta va néixer a Granollers l'any 1951 i viu a Canovelles. Llicenciada en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona, i en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professora de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari. Ara es dedica a la literatura. La seva primera novel·la, Bitllet de tornada, va guanyar el Premi de Narrativa Consell Comarcal d'Òmnium Cultural de Granollers el 2006.
Aquesta és la història d'un pescador, en Job, i de les tres dones que, d'una manera o d'una altra, marquen la seva vida: l'Aurora, la noia que pescava en un món d'homes fins que va haver de fugir a corre-cuita; l'Ada, el seu gran i fugaç amor; i la Rosanna, la misteriosa dona que arriba a Sant Genís molts anys després seguint el record de la seva àvia i troba molts més motius per viure dels que mai hauria imaginat. «Damunt el llagut aquell marrec semblava moure's per intuïció. Amb les mans al timó i les veles inflades pel vent, la fusta cruixia de plaer en escalar les ones. Era tan feliç damunt del mar que sovint s'oblidava de la vida que tenia a terra.»
La memòria del cor ha estat l obra guanyadora del XX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2014, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Gabriel Garcés, un mosso d esquadra en hores baixes, busca la manera de donar un tomb a la seva vida per sortir de l atzucac on es troba. L ocasió se li presenta quan un seguit de fets fortuïts el porten a intentar esbrinar les circumstàncies d un estrany crim, que va quedar sense resoldre, comès anys enrere pel seu oncle Isidre, un malalt d alzhèimer. El procés l obligarà a capbussar-se en alguns dels episodis més heroics i també més sòrdids de la Guerra Civil, de la Segona Guerra Mundial i de la postguerra. Poc es podia pensar que les consequ ències dels fets que van sortint a la llum encara estan ben vives, que es projecten fins a l actualitat i que l enredaran en una complexa trama que el conduirà inexorablement cap a un desenllaç que difícilment s hauria arribat a imaginar.
Pere Calders és, sens dubte, un dels grans narradors catalans del segle XX. Cada relat daquest autor ens provoca emocions diferents: nhi ha que comuniquen un somriure; altres, perplexitat i ironia; i alguns són una explosió de tendresa. Avui podem dir, a més, que la seva paraula era màgica, perquè dalguna manera va canviar a Catalunya la manera de veure els contes.