Raquel és una noia de 17 anys intel·ligent i sensible, amb un alt esperit crític. Té dos problemes,però; no estima la seva família i no s'agrada ella mateixa.
CLAUS DEL PROJECTE RIALLES EDUCACIÓ EMOCIONAL A través de diferents materials i de forma continua, RIALLES ofereix una progressió en el coneixement i la regulació de les emocions. Tot això es recolza en un fil conductor motivador que t'ajudarà a aprofundir-hi. PENSAMENT LOGICOMATEMÀTIC El fet que l'alumne construeixi el seu aprenentatge a partir de la seva pròpia experiència és bàsic per aconseguir una comprensió i interiorització adequades. A través del pensament, el diàleg, el joc i la manipulació, els alumnes adquireixen nocions logicomatemàtiques. RIALLES et permetrà acompanyar-los durant el seu procés de raonament, respectant els diferents ritmes i individualitats de l'aula. APRENENTATGE DE LA LLENGUA És fonamental en l'etapa d'Infantil que l'alumne treballi la comprensió i l'expressió oral, així com les seves capacitats bàsiques prèvies a la lectura i l'escriptura. Amb aquest objectiu, RIALLES fomenta el pensament lingüístic verbal en cinc àmbits de contingut i d'una forma progressiva i pautada. APRENEM JUNTS Quan treballem plegats aprenem més, de manera més significativa i també amb moltes més RIALLES. És per això que el nostre projecte desenvolupa una proposta metodològica que inclou un temps i un espai per a treballar en grups petits i grans. A RIALLES també s'hi desenvolupa: APRENDRE A PENSAR: Per aconseguir fomentar l'aprenentatge significatiu i l'autèntica comprensió, a través del pensament profund, d'una manera senzilla, sistemàtica i eficaç. EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL: Per educar els nostres infants en el respecte a la biodiversitat i el compromís amb el planeta i els éssers que l'habiten. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES: Per aconseguir un aprenentatge eficaç en tots els alumnes, aprofitant les seves fortaleses per així millorar-ne les debilitats.
Os contidos do presente libro diferéncianse en cinco bloques, a cada un dos cales, para a súa mellor e máis rápida identificación, asignamos unha cor: Lingua e sociedade, Morfoloxía, Tipoloxía textual, Historia da lingua e Literatura. UNIDADE 1 I. SINTAXE. INTRODUCIÓN XERAL 1. Unidades, función e relacións sintácticas [10] | 2. A frase [12] | Actividades II. A ESTRUTURA DA PALABRA 1. A estrutura da palabra: os morfemas [20] | 2. Tipos de palabras [21] | 3. A formación de palabras [22] | Actividades [26] III. REFORZO GRAMATICAL. DITONGOS E ACENTUACIÓN 1. Ditongos e hiatos [30] | 2. O acento diacrítico [31] | Actividades [32] UNIDADE 2 I. AS FUNCIÓNS CLAUSAIS 1. Predicado [34] | 2. Suxeito [34] | 3. Complemento directo [36] | 3. Complemento directo [36] | 4. Suplemento [37] | 5. Complemento indirecto [38] | 6. Complemento circunstanciais [38] | 7. Complemento axente [39] | 8. Complemento predicativo [39] | 9. Atributo [40] | Actividades [41] II. FONÉTICA E FONOLOXÍA. OS FONEMAS 1. Fonética e Fonoloxía [43] | 2. O Fonema [43] | 3. Os trazos distintivos [44] | 4. Vogais e consoantes [44] | 5. O sistema vocálico [45] | 6. O sistema consonántico [47] | 7. A sílaba [49] | 8. Os trazos suprasegmentais [49] | Actividades [52] III. REFORZO GRAMATICAL. SUBSTANTIVO E ADXECTIVO 1. A flexión de xénero nas evolucións de -ANUM / -ANAM e -ONEM / -ONAM [55] | 2. A formación do plural nas palabras compostas e nos estranxeirismo [56] | Actividades [57] UNIDADE 3 I. TIPOLOXÍA DAS CLÁUSULAS 1. Segundo a natureza do predicado [60] | 2. Segundo a estrutura sintáctica [61] | Actividades | [69] II. UNIDADE E DIVERSIDADE DAS LINGUAS 1. As variedades lingüísticas [70] | 2. Variedades do galego [71] | Actividades [80] III. REFORZO GRAMATICAL. O PRONOME PERSOAL (I) 1. Valores das formas átonas do pronome [83] | Actividades [84] UNIDADE 4 I. INTRODUCIÓN Á GRAMÁTICA DO TEXTO 1. O texto [86] | 2. As propiedades do texto [87] | Actividades [92] II. A LINGUA COMÚN OU VARIEDADE ESTÁNDAR 1. O proceso de estandarización do galego [98] | 2. As desviación da norma culta: vulgarismos, arcaísmos e hiperenxebrismos [101] | 3. Préstamos e interferencais [103] | Actividades [104] III. REFORZO GRAMATICAL. O PRONOME PERSOAL (II) 1. A reflexividade [106] | 2. O posición do pronome átono [106] | Actividades [107] UNIDADE 5 I. A SEMÁNTICA 1. Introdución [110] | 2. Significado, denotación e connotación [111] | 3. O lexema [112] | 4. Campo lexical ou campo semántico [113] | Actividades [115] II. O CONFLITO LINGÜÍSTICO 1. Bilingüismo e diglosia [119] | 2. O tratamento legal das linguas en contacto [119] | 3. Os prexuízos lingüísticos [120] | Actividades [124] III. REFORZO GRAMATICAL. O VERBO (I) 1. Vogais semiabertas e semifechadas [127] | 2. Antepretérito e Pretérito de Subxuntivo [127] | 3. O Futuro de Subxuntivo [128] | 4. O Participio [128] | Actividades [129] UNIDADE 6 I. AS RELACIÓNS SEMÁNTICAS 1. Relacións de significado [132] | 2. Relacións entre significante e significado [135] | Actividades [138] II. SITUACIÓN SOCIOLINGÜÍSTICA ACTUAL 1. A situación sociolingüística de Galiza [141] | 2. Factores sociolingüísticos que configuran a situación actual [141] | 3. O galego: lingua minorizada, non minoritaria [143] | 4. O galego: lingua en proceso de normalización [144] | 5. A presenza exterior da lingua [147] | 6. O galego e a lusofonía [147] | 7. Sociedades multilingües, individuos e plurilingües [149] | Actividades [150] III. REFORZO GRAMATICAL. O VERBO (II) 1. O Infinitivo Persoal ou Conxugado [152] | 2. As perífrases verbais [152] | Actividades [154] UNIDADE 7 I. O CAMBIO SEMÁNTICO 1. Causas do cambio semántico [156] | 2. Tipos de cambios semánticos [158] | Actividades [160] II. AS FUNCIÓNS E ÁMBITOS DE USO DA LINGUA 1. Competencia e usos [ 163] | 2. As funcións sociais da lingua [165] | 3. Ámbitos de uso [166] | Actividades [176] III. REFORZO GRAMATICAL. AS CONXUNCIÓNS 1. As conxuncións comparativas [177] | 2. A palabra "se" [177] | 3. A palabra "que" [178] | Actividades [179] UNIDADE 8 I. A LINGUA GALEGA ENTRE 1900 E 1936 1. Contexto demográfico, económico e social [182] | 2. Contexto político [182] | 3. Situación da lingua [183] | 4. Iniciativas normalizadoras [183] | Textos e actividades [186] II. AS IRMANDADES DA FALA 1. A poesía no tempo das Irmandades [187] | 2. As Irmandades e a consolidación da narrativa galega [194] | 3. O teatro no tempo das Irmandades da Fala [196] | Textos e actividades [202] UNIDADE 9 I. O GRUPO NÓS 1. Caracterización do grupo [210] | 2. Vicente Risco [211] | 3. Ramón Otero Pedrayo [216] | 4. Castelao [222] | Textos e actividades [227] UNIDADE 10 I. AS VANGARDAS E A LITERATURA GALEGA 1. As vangardas artístico-literarias do primeiro terzo do século XX [236] |2. Problemática das vangardas en Galiza [238] | 3. A xeración dos 'novecentistas' [239] II. PANORAMA DA RENOVACIÓN LITERARIA GALEGA 1. Poesía [240] | 2. Prosa [244] | 3. Teatro [247] | 4. Ensaio [249] | 5. Xornalismo [250] | Textos e actividades [251] UNIDADE 11 I. A LINGUA GALEGA DURANTE O FRANQUISMO (1936-1975) 1. Contexto histórico, social e cultural. A guerra civil e as súas consecuencias. A ditadura franquista [260] | 2. A resistencia lingüística e cultrua [263] | Textos e actividades [265] II. A LITERATURA GALEGA NA DIÁSPORA 1. O labor cultural do exilio galego [266] |2. A poesía na diáspora [268] | 3. O teatro na diáspora [271] | 4. A narrativa e o ensaio na diáspora [275] | Textos e actividades [278] UNIDADE 12 I. A LITERATURA GALEGA DE POSGUERRA: A POESÍA 1. Contexto. Do silencio á lenta recuperación [286] | 2. Principais tendencias da poesía galega de posguerra [288] | 3. Poetas da Xeración do 25 que publican na posguerra [289] | 4. Poetas da Xeración do 36 [292] | 5. Celso Emilio Ferreiro [294] | 6. Os epígonos da Xeración do 36: a Promoción de Enlace [297] | Textos e actividades [300] UNIDADE 13 I. A LITERATURA GALEGA DE POSGUERRA: NARRATIVA, ENSAIO E TEATRO 1. A narrativa de posguerra [310] | 2. O ensaio [322] | 3. O teatro [326] | Escolma de textos [328] UNIDADE 14 I. A XERACIÓN DOS 50 1. A renovación da poesía galega [335] | 2. A Nova Narrativa Galega [342] | 3. O teatro da Xeración dos 50 [348] | 4. O teatro independente e a Mostra de Ribadavia [350] | Escolma de textos [355] UNIDADE 15 I. TENDENCIAS DA LITERATURA GALEGA ACTUAL (I): NARRATIVA E ENSAIO 1. A narrativa galega nas últimas décadas [364] | 2. O ensaio nas últimas décadas [384] UNIDADE 16 I. TENDENCIAS DA LITERATURA GALEGA ACTUAL (II): POESÍA E TEATRO 1. A poesía das últimas décadas [394] | 2. Panorama do teatro galego actual [412] | Escolma de textos [422]
Aquest Joc de lectura és un material basat en activitats que s´han de realitzar després de llegir el llibre L´equip dels Rosegons, número 53 de la col·lecció Altamar. El quadern es divideix en unitats didàctiques, de manera que cada unitat es compon d´un o dos capítols del llibre de lectura (que els alumnes llegeixen inicialment) i d´una sèrie d´exercicis referits al text d´aquest capítol o capítols: comprensió, vocabulari, habilitat visual... Recomanat per a 3r i 4t de Primària.
educació emocional a través de diferents materials i d'una manera continuada, somriures oferix una progressió en el coneixement i la regulació de les emocions. i tot això basat en un motivador fil conductor que t'ajudarà a aprofundir-hi. pensament logicomatemàtic el fet que el xiquet construïsca el seu aprenentatge a partir de la pròpia experiència és basic per a aconseguir una comprensió i interiorització adequades. a través del pensament, del diàleg, del joc i de la manipulació, els alumnes adquirixen nocions logicomatemàtiques. somriures et permetrà acompanyar-los en el procés de raonament, respectant els diferents ritmes i individualitats de l'aula. aprenem junts quan treballem junts, aprenem més, de manera més significativa i també, amb un major nombre de somriures. per això, el projecte desenvolupa una proposta metodològica que inclou un temps i un espai per a treballar en gran grup i en petit grup. en somriures també es desenvolupa: aprendre a pensar. per a fomentar d'una manera senzilla, sistemàtica i eficaç, l'aprenentatge significatiu i l'autèntica comprensió a través del pensament profund. educació mediambiental. per a educar els nostres xiquets en el respecte a la biodiversitat i en el compromís amb el planeta i amb els éssers vius que l'habiten. intel·ligències múltiples. per a aconseguir un aprenentatge eficaç en tots els alumnes, aprofitant les seues fortaleses per a millorar-ne les debilitats.
Las historias que conforman Metamorfosis narran transformaciones portentosas de divinidades y seres mitológicos cuyo motor es la pasión humana. Sin los relatos de la obra de Ovidio, la historia de la cultura occidental sería distinta. Estas leyendas han unido a generaciones de lectores a través de los siglos, suscitando un diálogo al que tú, a partir de ahora, también te podrás sumar.
Libro de texto de la asignatura Lengua Castellana y Literatura para el 1º curso de Bachillerato LOMCE.
Raquel és una noia de 17 anys intel·ligent i sensible, amb un alt esperit crític. Té dos problemes,però; no estima la seva família i no s'agrada ella mateixa.
CLAUS DEL PROJECTE RIALLES EDUCACIÓ EMOCIONAL A través de diferents materials i de forma continua, RIALLES ofereix una progressió en el coneixement i la regulació de les emocions. Tot això es recolza en un fil conductor motivador que t'ajudarà a aprofundir-hi. PENSAMENT LOGICOMATEMÀTIC El fet que l'alumne construeixi el seu aprenentatge a partir de la seva pròpia experiència és bàsic per aconseguir una comprensió i interiorització adequades. A través del pensament, el diàleg, el joc i la manipulació, els alumnes adquireixen nocions logicomatemàtiques. RIALLES et permetrà acompanyar-los durant el seu procés de raonament, respectant els diferents ritmes i individualitats de l'aula. APRENENTATGE DE LA LLENGUA És fonamental en l'etapa d'Infantil que l'alumne treballi la comprensió i l'expressió oral, així com les seves capacitats bàsiques prèvies a la lectura i l'escriptura. Amb aquest objectiu, RIALLES fomenta el pensament lingüístic verbal en cinc àmbits de contingut i d'una forma progressiva i pautada. APRENEM JUNTS Quan treballem plegats aprenem més, de manera més significativa i també amb moltes més RIALLES. És per això que el nostre projecte desenvolupa una proposta metodològica que inclou un temps i un espai per a treballar en grups petits i grans. A RIALLES també s'hi desenvolupa: APRENDRE A PENSAR: Per aconseguir fomentar l'aprenentatge significatiu i l'autèntica comprensió, a través del pensament profund, d'una manera senzilla, sistemàtica i eficaç. EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL: Per educar els nostres infants en el respecte a la biodiversitat i el compromís amb el planeta i els éssers que l'habiten. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES: Per aconseguir un aprenentatge eficaç en tots els alumnes, aprofitant les seves fortaleses per així millorar-ne les debilitats.
Os contidos do presente libro diferéncianse en cinco bloques, a cada un dos cales, para a súa mellor e máis rápida identificación, asignamos unha cor: Lingua e sociedade, Morfoloxía, Tipoloxía textual, Historia da lingua e Literatura. UNIDADE 1 I. SINTAXE. INTRODUCIÓN XERAL 1. Unidades, función e relacións sintácticas [10] | 2. A frase [12] | Actividades II. A ESTRUTURA DA PALABRA 1. A estrutura da palabra: os morfemas [20] | 2. Tipos de palabras [21] | 3. A formación de palabras [22] | Actividades [26] III. REFORZO GRAMATICAL. DITONGOS E ACENTUACIÓN 1. Ditongos e hiatos [30] | 2. O acento diacrítico [31] | Actividades [32] UNIDADE 2 I. AS FUNCIÓNS CLAUSAIS 1. Predicado [34] | 2. Suxeito [34] | 3. Complemento directo [36] | 3. Complemento directo [36] | 4. Suplemento [37] | 5. Complemento indirecto [38] | 6. Complemento circunstanciais [38] | 7. Complemento axente [39] | 8. Complemento predicativo [39] | 9. Atributo [40] | Actividades [41] II. FONÉTICA E FONOLOXÍA. OS FONEMAS 1. Fonética e Fonoloxía [43] | 2. O Fonema [43] | 3. Os trazos distintivos [44] | 4. Vogais e consoantes [44] | 5. O sistema vocálico [45] | 6. O sistema consonántico [47] | 7. A sílaba [49] | 8. Os trazos suprasegmentais [49] | Actividades [52] III. REFORZO GRAMATICAL. SUBSTANTIVO E ADXECTIVO 1. A flexión de xénero nas evolucións de -ANUM / -ANAM e -ONEM / -ONAM [55] | 2. A formación do plural nas palabras compostas e nos estranxeirismo [56] | Actividades [57] UNIDADE 3 I. TIPOLOXÍA DAS CLÁUSULAS 1. Segundo a natureza do predicado [60] | 2. Segundo a estrutura sintáctica [61] | Actividades | [69] II. UNIDADE E DIVERSIDADE DAS LINGUAS 1. As variedades lingüísticas [70] | 2. Variedades do galego [71] | Actividades [80] III. REFORZO GRAMATICAL. O PRONOME PERSOAL (I) 1. Valores das formas átonas do pronome [83] | Actividades [84] UNIDADE 4 I. INTRODUCIÓN Á GRAMÁTICA DO TEXTO 1. O texto [86] | 2. As propiedades do texto [87] | Actividades [92] II. A LINGUA COMÚN OU VARIEDADE ESTÁNDAR 1. O proceso de estandarización do galego [98] | 2. As desviación da norma culta: vulgarismos, arcaísmos e hiperenxebrismos [101] | 3. Préstamos e interferencais [103] | Actividades [104] III. REFORZO GRAMATICAL. O PRONOME PERSOAL (II) 1. A reflexividade [106] | 2. O posición do pronome átono [106] | Actividades [107] UNIDADE 5 I. A SEMÁNTICA 1. Introdución [110] | 2. Significado, denotación e connotación [111] | 3. O lexema [112] | 4. Campo lexical ou campo semántico [113] | Actividades [115] II. O CONFLITO LINGÜÍSTICO 1. Bilingüismo e diglosia [119] | 2. O tratamento legal das linguas en contacto [119] | 3. Os prexuízos lingüísticos [120] | Actividades [124] III. REFORZO GRAMATICAL. O VERBO (I) 1. Vogais semiabertas e semifechadas [127] | 2. Antepretérito e Pretérito de Subxuntivo [127] | 3. O Futuro de Subxuntivo [128] | 4. O Participio [128] | Actividades [129] UNIDADE 6 I. AS RELACIÓNS SEMÁNTICAS 1. Relacións de significado [132] | 2. Relacións entre significante e significado [135] | Actividades [138] II. SITUACIÓN SOCIOLINGÜÍSTICA ACTUAL 1. A situación sociolingüística de Galiza [141] | 2. Factores sociolingüísticos que configuran a situación actual [141] | 3. O galego: lingua minorizada, non minoritaria [143] | 4. O galego: lingua en proceso de normalización [144] | 5. A presenza exterior da lingua [147] | 6. O galego e a lusofonía [147] | 7. Sociedades multilingües, individuos e plurilingües [149] | Actividades [150] III. REFORZO GRAMATICAL. O VERBO (II) 1. O Infinitivo Persoal ou Conxugado [152] | 2. As perífrases verbais [152] | Actividades [154] UNIDADE 7 I. O CAMBIO SEMÁNTICO 1. Causas do cambio semántico [156] | 2. Tipos de cambios semánticos [158] | Actividades [160] II. AS FUNCIÓNS E ÁMBITOS DE USO DA LINGUA 1. Competencia e usos [ 163] | 2. As funcións sociais da lingua [165] | 3. Ámbitos de uso [166] | Actividades [176] III. REFORZO GRAMATICAL. AS CONXUNCIÓNS 1. As conxuncións comparativas [177] | 2. A palabra "se" [177] | 3. A palabra "que" [178] | Actividades [179] UNIDADE 8 I. A LINGUA GALEGA ENTRE 1900 E 1936 1. Contexto demográfico, económico e social [182] | 2. Contexto político [182] | 3. Situación da lingua [183] | 4. Iniciativas normalizadoras [183] | Textos e actividades [186] II. AS IRMANDADES DA FALA 1. A poesía no tempo das Irmandades [187] | 2. As Irmandades e a consolidación da narrativa galega [194] | 3. O teatro no tempo das Irmandades da Fala [196] | Textos e actividades [202] UNIDADE 9 I. O GRUPO NÓS 1. Caracterización do grupo [210] | 2. Vicente Risco [211] | 3. Ramón Otero Pedrayo [216] | 4. Castelao [222] | Textos e actividades [227] UNIDADE 10 I. AS VANGARDAS E A LITERATURA GALEGA 1. As vangardas artístico-literarias do primeiro terzo do século XX [236] |2. Problemática das vangardas en Galiza [238] | 3. A xeración dos 'novecentistas' [239] II. PANORAMA DA RENOVACIÓN LITERARIA GALEGA 1. Poesía [240] | 2. Prosa [244] | 3. Teatro [247] | 4. Ensaio [249] | 5. Xornalismo [250] | Textos e actividades [251] UNIDADE 11 I. A LINGUA GALEGA DURANTE O FRANQUISMO (1936-1975) 1. Contexto histórico, social e cultural. A guerra civil e as súas consecuencias. A ditadura franquista [260] | 2. A resistencia lingüística e cultrua [263] | Textos e actividades [265] II. A LITERATURA GALEGA NA DIÁSPORA 1. O labor cultural do exilio galego [266] |2. A poesía na diáspora [268] | 3. O teatro na diáspora [271] | 4. A narrativa e o ensaio na diáspora [275] | Textos e actividades [278] UNIDADE 12 I. A LITERATURA GALEGA DE POSGUERRA: A POESÍA 1. Contexto. Do silencio á lenta recuperación [286] | 2. Principais tendencias da poesía galega de posguerra [288] | 3. Poetas da Xeración do 25 que publican na posguerra [289] | 4. Poetas da Xeración do 36 [292] | 5. Celso Emilio Ferreiro [294] | 6. Os epígonos da Xeración do 36: a Promoción de Enlace [297] | Textos e actividades [300] UNIDADE 13 I. A LITERATURA GALEGA DE POSGUERRA: NARRATIVA, ENSAIO E TEATRO 1. A narrativa de posguerra [310] | 2. O ensaio [322] | 3. O teatro [326] | Escolma de textos [328] UNIDADE 14 I. A XERACIÓN DOS 50 1. A renovación da poesía galega [335] | 2. A Nova Narrativa Galega [342] | 3. O teatro da Xeración dos 50 [348] | 4. O teatro independente e a Mostra de Ribadavia [350] | Escolma de textos [355] UNIDADE 15 I. TENDENCIAS DA LITERATURA GALEGA ACTUAL (I): NARRATIVA E ENSAIO 1. A narrativa galega nas últimas décadas [364] | 2. O ensaio nas últimas décadas [384] UNIDADE 16 I. TENDENCIAS DA LITERATURA GALEGA ACTUAL (II): POESÍA E TEATRO 1. A poesía das últimas décadas [394] | 2. Panorama do teatro galego actual [412] | Escolma de textos [422]
Aquest Joc de lectura és un material basat en activitats que s´han de realitzar després de llegir el llibre L´equip dels Rosegons, número 53 de la col·lecció Altamar. El quadern es divideix en unitats didàctiques, de manera que cada unitat es compon d´un o dos capítols del llibre de lectura (que els alumnes llegeixen inicialment) i d´una sèrie d´exercicis referits al text d´aquest capítol o capítols: comprensió, vocabulari, habilitat visual... Recomanat per a 3r i 4t de Primària.
educació emocional a través de diferents materials i d'una manera continuada, somriures oferix una progressió en el coneixement i la regulació de les emocions. i tot això basat en un motivador fil conductor que t'ajudarà a aprofundir-hi. pensament logicomatemàtic el fet que el xiquet construïsca el seu aprenentatge a partir de la pròpia experiència és basic per a aconseguir una comprensió i interiorització adequades. a través del pensament, del diàleg, del joc i de la manipulació, els alumnes adquirixen nocions logicomatemàtiques. somriures et permetrà acompanyar-los en el procés de raonament, respectant els diferents ritmes i individualitats de l'aula. aprenem junts quan treballem junts, aprenem més, de manera més significativa i també, amb un major nombre de somriures. per això, el projecte desenvolupa una proposta metodològica que inclou un temps i un espai per a treballar en gran grup i en petit grup. en somriures també es desenvolupa: aprendre a pensar. per a fomentar d'una manera senzilla, sistemàtica i eficaç, l'aprenentatge significatiu i l'autèntica comprensió a través del pensament profund. educació mediambiental. per a educar els nostres xiquets en el respecte a la biodiversitat i en el compromís amb el planeta i amb els éssers vius que l'habiten. intel·ligències múltiples. per a aconseguir un aprenentatge eficaç en tots els alumnes, aprofitant les seues fortaleses per a millorar-ne les debilitats.
Las historias que conforman Metamorfosis narran transformaciones portentosas de divinidades y seres mitológicos cuyo motor es la pasión humana. Sin los relatos de la obra de Ovidio, la historia de la cultura occidental sería distinta. Estas leyendas han unido a generaciones de lectores a través de los siglos, suscitando un diálogo al que tú, a partir de ahora, también te podrás sumar.