Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l'experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l'escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l'inapreciable prefaci que acompanya el llibre: « [Unitats de xoc] és el testimoni d'un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l'única condició -però ho és tot!- de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur.»
Unha man humana, recén cortada, aparece misteriosamente nun xardín de casa grande; unha persoa esqueceu as chaves dentro do piso e espera que lle abra a criada, mais é recibido por un señor extraño que asegura se-lo dono; o secreto do contido dun armario provoca un desenlace inagardado; alguén que comprou unha planta de regalo observa como, nun repente, esta ponse a medrar; un bañista da no fondo das augas cunha maleta máxica... Pere Calders convídanos a penetrar nun mundo irreal, oculto, mais que tamén pode ser verdade, pois forma parte da realidade humana na súa face de ilusión e de humor. Tal é a razón do título desta obra, considerada un dos cumes da prosa catalana contemporánea pola agudeza do seu . significado e máis o seu alto valor estilístico.
Pere Calders és un mestre del relat breu i dels seus recursos: juga amb la ironia de manera magistral. En els seus contes transcendeix les fronteres entre el que és real i el que és suposadament real, la veritat oculta i la veritat transparent (que potser no ho és del tot) i la màgia quotidiana. El seu estil és curós i precís matisat per crear jocs de distanciament. Sel considera un precursor del realisme màgic del boom llatinoamericà per lús que fa de lhumor i labsurd i com aquests són integrats en la realitat quotidiana.
Nos enorgullece publicar, en castellano, una amplia y representativa muestra de la obra de Pere Calders, una antología de cuentos realizada por él mismo. Son muchos quienes consideran a Calders el mejor cuentista catalán del siglo. Un autor cuyos primeros modelos literarios fueron Pirandello y Bontempelli, y que luego ha sido comparado con Kafka y Poe. Sin embargo, dichos nombres sirven tan sólo para situar a este «alquimista del ingenio», como le llamó Joan Fuster. En la obra de Pere Calders en la que se combinan la riqueza, la variedad y la coherencia interna se une con naturalidad lo más cotidiano a lo más extraordinario gracias a un elemento estilísticamente clave: el lenguaje. Un lenguaje que, como escribió Joan Melcion, «obliga indefectiblemente a aceptar como natural el suceso más inverosímil».
L'ombra de l'atzavara ens acosta al món dels emigrants catalans a Mèxic -món que l'autor va conèixer per experiència personal- no pas com ho faria un relat documental o de testimoniatge històric, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l'emoció que només podem trobar en les grans novel·les.
El pequeño Sala tuvo un disgusto de muerte. Le pareció que no hallaría la forma de continuar viviendo, que sin el perro todo resultaba insulso y sin objeto. Pasado el momento de las lágrimas, el problema que se le presentó fue el de dar un destino honorable a la cantidad de afecto que dejaba vacante la ausencia del Turco Brinca como un perro, reconoce su voz como un perro y ladra como un perro ¡pero no es un perro! En este entrañable relato, que trata un tema cotidiano lleno de magia y ternura, la fuerza del amor y la ilusión de un niño consiguen lo impensable: que un simple cepillo se convierta en animal de compañía.
Calders va haver de salvar les condicions culturals adverses de l'exili mexicà de finals dels cinquanta, però així i tot va donar als seus contes una frescor i una intel·ligència que s'han mantigut intactes fins avui i que el situen a l'altura dels seus grans mestres, Joaquim Ruyra i Josep Carner.
L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.
Una obra mestra de Pere Calders magníficament illustrada per Carme Solé Vendrell. Un conjunt on la voluntat i lamor dun nen aconsegueix allò que semblava impensable: que un raspall es converteixi en animal de companyia.
El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos més aviat inútils per veure qui serà capaç de rescatar el transatlàntic. Però el capità només té una idea al cap: mantenir la dignitat i el decòrum fins a l'últim moment i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic. Per això, i a falta d'una orquestra professional, recluta viatgers amb la finalitat de posar una música adequada quan la nau s'enfonsi definitivament.
Les narracions d'"Invasió subtil i altres contes" ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses.
"Ja se sap que les obres pròpies són com fills i, en el fons de l'ànima, costa d'establir diferències. Passa que amb freqüència els fills més febles són aquells que més necessiten la nostra ajuda, i ens inclinen a defensar-los amb fervor. Tanmateix, al fons d'aquestes consideracions purament interiors, hi ha el lector, al qual toca d'emetre el judici definitiu. No em canso mai d'afirmar -i potser repeteixo allò que ja ha estat dit per veus més autoritzades- que un llibre pertany en un cinquanta per cent al seu autor, i que el cinquanta per cent restant és del lector, de cada lector". Pere Calders
Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l'experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l'escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l'inapreciable prefaci que acompanya el llibre: « [Unitats de xoc] és el testimoni d'un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l'única condició -però ho és tot!- de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur.»
Unha man humana, recén cortada, aparece misteriosamente nun xardín de casa grande; unha persoa esqueceu as chaves dentro do piso e espera que lle abra a criada, mais é recibido por un señor extraño que asegura se-lo dono; o secreto do contido dun armario provoca un desenlace inagardado; alguén que comprou unha planta de regalo observa como, nun repente, esta ponse a medrar; un bañista da no fondo das augas cunha maleta máxica... Pere Calders convídanos a penetrar nun mundo irreal, oculto, mais que tamén pode ser verdade, pois forma parte da realidade humana na súa face de ilusión e de humor. Tal é a razón do título desta obra, considerada un dos cumes da prosa catalana contemporánea pola agudeza do seu . significado e máis o seu alto valor estilístico.
Pere Calders és un mestre del relat breu i dels seus recursos: juga amb la ironia de manera magistral. En els seus contes transcendeix les fronteres entre el que és real i el que és suposadament real, la veritat oculta i la veritat transparent (que potser no ho és del tot) i la màgia quotidiana. El seu estil és curós i precís matisat per crear jocs de distanciament. Sel considera un precursor del realisme màgic del boom llatinoamericà per lús que fa de lhumor i labsurd i com aquests són integrats en la realitat quotidiana.
Nos enorgullece publicar, en castellano, una amplia y representativa muestra de la obra de Pere Calders, una antología de cuentos realizada por él mismo. Son muchos quienes consideran a Calders el mejor cuentista catalán del siglo. Un autor cuyos primeros modelos literarios fueron Pirandello y Bontempelli, y que luego ha sido comparado con Kafka y Poe. Sin embargo, dichos nombres sirven tan sólo para situar a este «alquimista del ingenio», como le llamó Joan Fuster. En la obra de Pere Calders en la que se combinan la riqueza, la variedad y la coherencia interna se une con naturalidad lo más cotidiano a lo más extraordinario gracias a un elemento estilísticamente clave: el lenguaje. Un lenguaje que, como escribió Joan Melcion, «obliga indefectiblemente a aceptar como natural el suceso más inverosímil».
L'ombra de l'atzavara ens acosta al món dels emigrants catalans a Mèxic -món que l'autor va conèixer per experiència personal- no pas com ho faria un relat documental o de testimoniatge històric, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l'emoció que només podem trobar en les grans novel·les.
El pequeño Sala tuvo un disgusto de muerte. Le pareció que no hallaría la forma de continuar viviendo, que sin el perro todo resultaba insulso y sin objeto. Pasado el momento de las lágrimas, el problema que se le presentó fue el de dar un destino honorable a la cantidad de afecto que dejaba vacante la ausencia del Turco
Brinca como un perro, reconoce su voz como un perro y ladra como un perro
¡pero no es un perro! En este entrañable relato, que trata un tema cotidiano lleno de magia y ternura, la fuerza del amor y la ilusión de un niño consiguen lo impensable: que un simple cepillo se convierta en animal de compañía.
Calders va haver de salvar les condicions culturals adverses de l'exili mexicà de finals dels cinquanta, però així i tot va donar als seus contes una frescor i una intel·ligència que s'han mantigut intactes fins avui i que el situen a l'altura dels seus grans mestres, Joaquim Ruyra i Josep Carner.
L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere. 
Una obra mestra de Pere Calders magníficament illustrada per Carme Solé Vendrell. Un conjunt on la voluntat i lamor dun nen aconsegueix allò que semblava impensable: que un raspall es converteixi en animal de companyia.
El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos més aviat inútils per veure qui serà capaç de rescatar el transatlàntic. Però el capità només té una idea al cap: mantenir la dignitat i el decòrum fins a l'últim moment i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic. Per això, i a falta d'una orquestra professional, recluta viatgers amb la finalitat de posar una música adequada quan la nau s'enfonsi definitivament.
Les narracions d'"Invasió subtil i altres contes" ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses.
"Ja se sap que les obres pròpies són com fills i, en el fons de l'ànima, costa d'establir diferències. Passa que amb freqüència els fills més febles són aquells que més necessiten la nostra ajuda, i ens inclinen a defensar-los amb fervor. Tanmateix, al fons d'aquestes consideracions purament interiors, hi ha el lector, al qual toca d'emetre el judici definitiu. No em canso mai d'afirmar -i potser repeteixo allò que ja ha estat dit per veus més autoritzades- que un llibre pertany en un cinquanta per cent al seu autor, i que el cinquanta per cent restant és del lector, de cada lector". Pere Calders