En la literatura catalana hi ha tradició de referents orientals. Basti recordar aquí Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit, que amb ment occidental van atansar-se a lhaiku, una forma poètica que sorgeix de la cosmovisió japonesa. Immergir-shi demana esforç. En lhaiku es fa evident un univers desconegut: som davant duna altra manera dentendre lexistència. Herba roja de tardor. Cent estances de lhaiku japonès vol interpretar la sensibilitat i la llengua que ha donat lloc a aquesta miniatura verbal que, per contra i fora de tota retòrica, provoca una immersió en la realitat tota sencera. Lhaiku se situa a lextrem de tota conceptuació, discurs, efusió sentimental i verbositat literària per mostrar la realitat nua, transparent. En el seu treball, Vicente Haya estudia i comenta haikus clàssics i moderns, acosta com en un zoom el treball poètic de lhaijin el poeta dhaikus que, en un espai ben reduït, aplega lesclat de lunivers.
En la literatura catalana hi ha tradició de referents orientals. Basti recordar aquí Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit, que amb ment occidental van atansar-se a lhaiku, una forma poètica que sorgeix de la cosmovisió japonesa. Immergir-shi demana esforç. En lhaiku es fa evident un univers desconegut: som davant duna altra manera dentendre lexistència. Herba roja de tardor. Cent estances de lhaiku japonès vol interpretar la sensibilitat i la llengua que ha donat lloc a aquesta miniatura verbal que, per contra i fora de tota retòrica, provoca una immersió en la realitat tota sencera. Lhaiku se situa a lextrem de tota conceptuació, discurs, efusió sentimental i verbositat literària per mostrar la realitat nua, transparent. En el seu treball, Vicente Haya estudia i comenta haikus clàssics i moderns, acosta com en un zoom el treball poètic de lhaijin el poeta dhaikus que, en un espai ben reduït, aplega lesclat de lunivers.