"Si la meva lectura no n’ha sortit esbiaixada, Amor de fet és una aposta per la sinceritat poètica, per la connexió entre poesia i vida, ja que vida i poesia semblen pertànyer als últims reductes on encara és possible esgrimir alguna mena de veritat; encara que sigui la veritat d’algú que sap que la nostra biografia és feta d’equivocacions, que l’entesa és sempre dubtosa però tan necessària com la imperiositat dolorosa d’aquests amors que sempre ens defugen, se’ns escapen o es moren —sense grans tragèdies enlluernadores, més aviat entre el costum, els disbarats i l’avorriment. Tota una lliçó moral" (del pròleg de Francesc Parcerisas).