Resultados de la búsqueda para: La intrusa Eric Faye





LA INTRUSA (ÉRIC FAYE)
Tot va començar quan Shimura-san, un home madur, meteoròleg, solter, metòdic i anodí, troba a faltar menjar a la nevera. Un dia és un peix, un altre, que el nivell del suc de fruita ha baixat, alguna cosa canviada de lloc... Se sent envaït, i això el revolta. Per espiar, col•loca una càmera a la cuina i des de la feina, a través de la webcam, vigila. Un dia entreveu una ombra i avisa immediatament la policia. Els esdeveniments que succeiran el trasbalsaran profundament i esvairan la boira que amaga les seves misèries: una vida insípida, la incapacitat de tenir amics, de casar-se, d’interessar ningú. Res ja no serà igual, i aquella casa on sempre ha viscut, ara, no se la sent seva. Éric Faye, a partir d’una notícia que va aparèixer en un diari, construeix una narració literària que vol mostrar-nos com els records queden empresonats en els llocs i com aquesta memòria ha actuat en els dos protagonistes d’aquesta història. Nascut l’any 1963 a Llemotges, l’any 1991 Éric Faye publica Le Général Solitude, la seva primera nouvelle, a la revista Le Serpent à Plumes. Aquest text —revisat i amplificat— es convertirà tres anys més tard en la seva primera novel•la epònima. L’obra de Faye es divideix entre nouvelles, sovint impregnades d’elements fantàstics, novel•les, assajos i relats inspirats en els seus viatges a través de l’Àsia i Europa. D’entre les seves obres, destaquen el conjunt de nouvelles fantàstiques Je suis le gardien du phare, que va obtenir el premi dels Deux Magots l’any 2008, i La intrusa, guardonada amb el Gran Premi de Novel•la de l’Acadèmia Francesa de l’any 2010.

LA INTRUSA (FAYE, ÉRIC)
Obra ganadora del Gran Premio de la Academia Francesa, esta novela de Éric Faye —autor reconocido por plantear con sencillez los grandes temas que afectan al hombre moderno— se basa en un caso real para explorar el influjo que la memoria de los lugares que habitamos ejerce sobre nuestra conciencia. De profesión meteorólogo, Shimura lleva una vida solitaria y metódica que transcurre con precisión milimétrica entre el trabajo y su casa, un microcosmos de orden y pulcritud a las afueras de Nagasaki. Sólo el canto ensordecedor de las chicharras es capaz de alterar una rutina tan previsible hasta el día en que Shimura cree percibir pequeños cambios en la impoluta organización de su hogar: un yogur que desaparece de la nevera, el zumo de naranja que se evapora, la tetera fuera de su lugar habitual. No parece obra de un ladrón, pues todos los objetos de valor siguen en su sitio. ¿Se trata, pues, de una amante despechada, de un espíritu en busca de venganza, o incluso peor, de una alucinación? Para dilucidarlo, Shimura instala una cámara en la cocina y, perplejo, descubre la presencia de una mujer desconocida, una intrusa que lleva un año viviendo en un armario de la casa. Al exponer con exquisita sensibilidad los vericuetos de su mundo interior, la historia de Shimura adquiere una resonancia universal. De manera casi imperceptible, la novela cuestiona nuestra manera de vivir y de relacionarnos con los demás, y su lectura perdura como un temblor de tierra, inofensivo pero indeleble.