Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Narcís Oller
En el marc d'una reflexió àmblipa sobre la literatura catalana del segle XIX, la personalitat de Narcís Oller té un protagonisme que avui en dia ja és indiscutit. [...] Per aquest motiu va resultar especialment oportuna la iniciativa de l'Institut d'Estudis Vallencs -la revista científica del qual s'anomena, precisament, Quaderns de Vilaniu com a homenatge a l'il·lustre convilatà i a la novel·la de la ciutat de Valls-, oferta des de l'inici a la Universitat Rovira i Virgili, la qual va convidar-hi la Societat Verdaguer, d'organitzar un en commemoració del centcinquantè aniversari del seu naixement. Magí Sunyer
Aquest llibre és fruit de l?entusiasme i punt de trobada de dues passions: ciutat i literatura. O literatura i ciutat, com vulgueu, perquè en els amors apassionats és difícil dir quin s?estima més que l?altre. Barcelona i la literatura formen un tot esplèndid i enriquidor perquè la literatura amplia, il·lumina, excava i reedifica la ciutat. Sota els mapes físics sempre hi ha subjacent una cartografia emocional que estructura la nostra memòria personal i col·lectiva, i la literatura hi juga un paper molt important. Les rutes literàries que us proposo ens transporten a diversos moments de la història de Barcelona i es basen en obres d?autors que han sentit aquesta doble passió per la literatura i la ciutat: Teresa Juvé, Narcís Oller, Josep M. de Sagarra i Montserrat Roig. Altrament, sense aquesta passió, no podríem viatjar en el temps i passejar per aquells indrets de la ciutat que es conserven, que han desaparegut o que s?han transformat, però que en les pàgines dels nostres autors mantenen intacte tot el perfum d?una Barcelona eterna.
Una novel·la curta extraordinària de Narcís Oller, premiada als Jocs Florals de 1880. 'Vilaniu' serà l'hereva d'aquesta obra.
La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú. Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre les convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la". Pròleg de Joan Triadú. Narcís Oller És considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d'advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. Després dels primers anys de formació eclèctica, el seu cosí Josep Yxart l'introdueix a la revista La Renaixensa. Coneix Àngel Guimerà i Víctor Català, entre altres intel·lectuals i artistes. Llegeix abundant literatura europea i clàssica. En la seva creació Oller s'inclina, d'entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d'elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges. La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-pròleg d'Émile Zola-, L'escanyapobres (1884), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.