Resultados de la búsqueda para: Yourcenar Marguerite





MARGUERITE YOURCENAR
Marguerite Yourcenar (1903-1987) és una escriptora d'origen belga que conreà la història, l'assaig i la novel·la. Des de molt petita es nodrí de la cultura clàssica; Grècia i Itàlia esdevingueren les seves pàtries d'adopció. I el viatge fou sempre per a ella una font de coneixement. La Segona Guerra Mundial propicià l'anada als Estats Units, on es queda a viure. Les Memòries d'Adrià (1951), una novel·la que podríem anomenar històrica, li va obrir les portes de la celebritat. Marguerite Yourcenar hi fa palesa la seva cultura clàssica i el seu sentit filosòfic de la vida. En la mateixa línia cal considerar el segon gran llibre de l'escriptora, Obra Negra (1968), on examina el món del segle XVI amb les seves contradiccions i els seus avenços. A més, ens ha deixat una inusual autobiografia, El laberint del món, en què analitza la vida de la mare i del pare per arribar a la seva pròpia personalitat.

LA MONEDA DEL SOMNI (YOURCENAR, MARGUERITE)
Aquesta novel·la, escrita el 1934 i refeta per l'autora el 1959, se situa a Roma en l'any XIè de la dictadura feixista, el 1933: una època en què la persecució dels enemics del règim causava estralls i durant la qual ja s'havien produït diversos atemptats contra el dictador. No eren els temps heroics dels partisans, dels anys encara més obscurs que vindrien, sinó els de la protesta gairebé individual, tràgicament aïllada, amb l'empremta de les doctrines anarquistes que tant havien marcat antigament la dissidència italiana. La moneda del somni tracta de l'atemptat perpetrat per una dona, Marcella Ardeati. Barrejant fets reals i simbòlics, té com a objectiu confondre en un tot la Roma de l'any XIè del feixisme amb la ciutat on l'aventura humana es trena i es destrena eternament. Era la primera novel·la francesa que mirava cara a cara la buida realitat que s'amaga darrere la façana pomposa del feixisme, d'un règim pretesament triomfant als ulls de l'opinió estrangera, en un moment en què tants escriptors que es passejaven per la península s'acontentaven deixant-se encisar pel tradicional deix pintoresc italià.