Catalán

AMB JOAN FUSTER PEL PAÍS DE L’AIGUA (FRANCO, JOSEP)

Joan Fuster va deixar escrit que no hi ha res que resulti insignificant quan ho situem com cal en un cicle de cultura. Aquest llibre és un assaig que glossa les circumstàncies en què va treballar l’escriptor de Sueca, un clàssic de les nostres lletres. Un intent de posar l’autor i la seva obra al punt just del cicle de cultura que ell va iniciar: la recuperació del País Valencià contemporani, que no seria igual sense la seva influència. Mentre Joan Fuster gestava una obra amena, rigorosa i diversa, que ara és un punt de referència intel·lectual, sempre va viure a Sueca. Els suecans foren la tribu que li va donar déus, morts i fills sense necessitat de fer-se’ls ell mateix. És just, per tant, que un suecà li torni, amb aquest homenatge a la terra que tant va estimar i a les persones amb qui va conviure, una mínima part de la fortuna que ell va llegar a tots els valencians: la consciència de ser un poble.

ACTES DEL DOTZÈ COL·LOQUI INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES, VOL 3. UNIVERSITAT DE PARIS IV – SORBONNE, 4-10 DE SETEMBRE DE 2000

Del 4 al 10 de setembre de l’any 2000 es va celebrar a París, organitzat pel seu Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona, el dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, les activitats del qual es van desenvolupar al voltant de tres nuclis temàtics: la literatura catalana del segle XX, les relacions francocatalanes i la llengua catalana entre els segles XVI i XIX. Aquests tres volums recullen les conferències, ponències i comunicacions corresponents a cadascun dels tres nuclis. Com és habitual, el conjunt té un gran interès i hi alternen els noms consagrats amb joves investigadors d’arreu del món que es donen a conèixer amb treballs precisos i ben acabats.

REIVINDICACIÓ DE JANE . POEMES (LLADÓ RIBAS, MIQUEL ÀNGEL)

Lejos de ser un divertimento, Reivindicació de Jane es el grito contenido y doloroso de miles de mujeres que sufren malos tratos habituales por parte de sus parejas, ya sean maridos, novios o compañeros sentimentales. Los poemas evitan en todo momento el dramatismo de la violencia física para profundizar en los aspectos más introspectivos del alma de la mujer, incapaz a menudo de salir por sí misma del infierno en que se encuentra atrapada. Es necesario que la sociedad en conjunto reaccione ante esta forma de terrorismo bárbaro que anula físicamente y psicológica a la mujer maltratada. No podemos continuar haciendo oídos sordos o hacer como si el asunto nada tuviera que ver con nosotros. Todos, hombres y mujeres, debemos decir ¡basta! y hacer lo que esté a nuestro alcance para conseguir unas relaciones igualitarias basadas en el respeto, la tolerancia y la comprensión mutuas. Nos jugamos mucho y esta es probablemente una de las asignaturas pendientes de la democracia en un mundo cada vez más globalizado y complejo.

UNA MÀGIA MOLT CLARA (MALARKEY, TUCKER)

L’hotel Salama de l’illa de Pelat, suspès sobre l’oceà Índic davant la costa de Kenya i envoltat per una vegetació exuberant, és un lloc prou curiós per dur a terme una investigació. Ingrid Holtz, antropòloga mordaç i solitària per naturalesa, arriba al Salama a la recerca del seu professor, Nick Templeton, un inconformista criticat pels seus mètodes poc convencionals, però alhora envejat pels resultats que en treu. La seva última teoria l’ha portat a l’illa a desentrellar una llegenda sobre un antic rei africà que, segons creu, va portar l’Islam a la costa suahili. Una màgia molt clara ens transporta a un món en què les natives malcasades lliuren el cor a marits imaginaris i creuen en malediccions murmurades pel pòsit del te. En aquest entorn de misteri, Ingrid Holtz sosté una peculiar relació amb Finn Bergmann, l’enigmàtic fill del fundador del Salama, que la duu a descobrir la més fosca confrontació illenca, un vell litigi entre societats enfrontades, entre déus cada cop més irreconciliables.

TALLATS DE LLUNA (BORDOY I POMAR, RAFEL)

Rafel Bordoy i Pomar (Alcúdia, Mallorca el 17 d'octubre de 1936). És escriptor i historiador. És director de la col·lecció "Mixtàlia " del Departament de Cultura del Consell de Mallorca. Ha publicat poesia, narració, història contemporània, biografia. Dirigí durant deu anys "Sa revista de Santa Margalida". Autor d'una vintena de goigs dedicats a distintes advocacions Un dels seus poetes favorits és Francisco de Quevedo al qual dedicà en 1994 una versió catalana de "Sonets transcendents" d'aquest poeta. En 1990 fou el pregoner de les festes de la Beata a Santa Margalida En 1997 fou pregoner de les Festes de Sant Jaume (Alcúdia)