PQL 2 – DOCE A LAS DOCE (MIQUEL LÓPEZ, LOURDES / SANS BAULENAS, NEUS)
Colección de lecturas graduadas de español lengua extranjera, para jóvenes y adultos (a partir de 16 años). Novelas policiacas. Nivel A2. Un nuevo caso para el detective Pepe Rey....
TRES MOMENTOS DE CAMBIO EN LA CREACIÓN LITERARIA DEL SIGLO DE ORO . MÉLANGES DE LA CASA DE VELÁZQUEZ 42-1
Proponiendo un nuevo modo de historiar el período de las letras hispánicas que abarca los últimos decenios del XVI y primeros del XVII, postulamos que hay un acontecimiento en literatura cuando se puede aislar un hecho datable que se percibe como crítica de lo existente y fundación o comienzo de lo que no existía todavía. El presente dossier quiere ser un test metodológico a favor de esta idea. Se centra en tres momentos de cambio. El primero afecta al poema épico aislando una coyuntura favorable a su eclosión en el segundo tercio del siglo XVI. El segundo considera la recepción de la obra de Góngora, tratada como modelo y como revulsivo, desde la difusión de las Soledades hasta las Lecciones solemnes de Pellicer (1630). El tercer momento, en torno a 1630, considera la producción de tragedias que tienen en cuenta la idea de este género legada por la Antigüedad y que sin embargo no desorientan demasiado al público que ama la comedia.
TODO YA ESTÁ AQUÍ AUNQUE NO SE VEA . ENRIQUE VARGAS Y EL TEATRO DE LOS SENTIDOS (PAGLIARO, MARIA)
Biografía de Enrique Vargas, fundador del Teatro de los Sentidos y antropólogo colombiano, a través de un encuentro poético con la autora María Pagliaro.
ESBOZOS DE FIGURAS EMBLEMÁTICAS (HUIDOBRO GONZÁLEZ, MARÍA)
María Huidobro figura en varias antologías de Literatura Española y en el DICCIONARIO DE ESCRITORES EN LENGUA ESPAÑOLA, Editado por la Asociación Colegial de escritores y de Cedro, Centro Español de Derechos Reprográficos y Entidad de Autores y Editores.
LES MUIXERANGUES VALENCIANES (BOFARULL SOLÉ, JOAN)
La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar torres humanes. La més coneguda és la dAlgemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí hi ha dues colles. També shan conservat muixerangues tradicionals a lAlcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall. Les tradicions daquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys shan creat noves muixerangues en pobles on la tradició shavia perdut o potser no havia existit mai. En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada lany, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies. Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem components: lacrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre sacaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.