Historia

LOS ORÍGENES DEL «DOKTOR FAUSTUS» . NOVELA DE UNA NOVELA (MANN, THOMAS)

"Thomas Mann solía bromear diciendo que le asaltaría la muerte cuando cumpliese los setenta años. Sin embargo, en su setenta cumpleaños Mann estaba ocupado en la redacción de una obra maestra: «Doktor Faustus». Esta es la historia de cómo la escribió. El autor detalla en esta «obra clandestina y confesión de vida» las lecturas y materiales con los que construyó su «libro del demonio», desde su fijación con Shakespeare, Nietzsche o Goethe, a la influencia de Schönberg o Adorno. Mann nos lleva también de la mano por los acontecimientos históricos que le rodearon en la época: el Día-D, la caída de Hitler, Hiroshima, su vida familiar, sus inseguridades, su enfermedad, su fugaz adicción a la Coca-Cola. Una mirada íntima a la trastienda vital, creativa y emocional de un autor fundamental."

KRUSCHOV (DOLORES LABARCENA CASTILLO)

En busca de una primicia en el juzgado, Parado, un periodista que trabaja para la revista Rose Rose, se ve envuelto en dilemas existenciales y experimentos por parte de dos personajes claves del juicio Galán contra Galán: un psicoanalista fanático de Sándor Ferenczi, y un abogado alcohólico que se siente acosado por el marido de una antigua cliente. En este rocambolesco periplo, por el que desfilan cocineros, taxistas, vedettes, dragqueens, jardineros, proctólogos, etc., cada interlocutor dará su propia versión de la historia en vacuos y retorcidos monólogos. Vacunados contra cualquier emoción, ¿qué pueden aportar estos seres casi autistas al esclarecimiento de los hechos? Preso en esta telaraña, al timorato Parado no le queda otra que recurrir al estudio de las diferentes razas caninas: el Affenpinscher, el Bichón habanero, el Crestado Chino, entre otras muchas. Pasarela de perros que al final aporta —en una suerte de mímesis— sino un poco de sentido, al menos un goce más auténtico.

TERRORISMO POLICIAL CONTRA GRITOS DE LIBERTAD (MAKAZAGA, XABIER)

Denunciar el terrorismo de Estado es imprescindible si queremos ayudar a las víctimas de dicho terrorismo a que puedan decir su verdad. Toda su verdad. Y sobre todo, para que todas esas víctimas reciban la verdad, justicia y reparación ?con garantías de no repetición? que tanto necesitan. ?De una forma u otra, el terrorismo de Estado no puede sino estar agravado por el secreto, el engaño y la hipocresía. Cuando un Estado está implicado en el terrorismo, ya sea perpetrado por sus propios agentes o por intermediarios, lo hace clandestinamente, negando cualquier implicación, y declarando su adhesión a los valores y principios que lo prohíben. O, si no es práctico e incluso contraproducente negar su participación, hará todo lo posible para presentar sus acciones, por lo menos a algunas audiencias, dándoles un significado bien diferente: como actos legítimos de guerra, actos ejecutados en defensa de la seguridad del Estado. Lo que normalmente podrá hacer sin dificultad?. Igor Primoratz, State Terrorism and Counterterrorism ?...Se mató, lesionó, secuestró, violó sexualmente, torturó... Y luego se borraron los rastros que sólo obraban en poder y a disposición de los victimarios?. Jon Mirena Landa, exdirector de Derechos Humanos del Gobierno Vasco

QUI ACUSA? . FIGURES DE L’INTEL·LECTUAL EUROPEU

La figura de l’intel·lectual europeu implica concebre Europa com un espai en què hi ha una tradició de pensament compartit sobre les problemàtiques i els debats públics, i també una història i una cultura comunes, però que tenen significats molt diferents segons la perspectiva amb què són considerades. Aquest doble punt de partida per a pensar Europa no està exempt de paradoxes i contradiccions, fins i tot en un mateix pensador. En aquest sentit, el paper de la literatura és central, i cal preguntar-se com ha evolucionat, en cada literatura europea i en el seu conjunt, la figura de l’escriptor respecte de la de l’intel·lectual, i quina és l’aportació específicament literària a la internacionalització del camp intel·lectual. Des de la perspectiva de la literatura comparada, Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu proposa endinsar-se en aquest espai, en tota la seva complexitat, no per enfortir el mite de la vella Europa ni per desqualificar-lo, sinó per donar-li el caràcter d’una interrogació oberta, plenament actual, sobre la qual és imprescindible reflexionar.

ELS LLIBRES DE L’ÀNIMA DE LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL DE CATALUNYA (1493-1714). VOL II

L'establiment, el 1493, del règim de matrícula (insaculació) en la Generalitat o Diputació del General de Catalunya va donar lloc a l'existència dels anomenats llibres de l'ànima, on eren inscrites totes aquelles dignitats o persones dels tres estaments (braços eclesiàstic, militar i reial) que tenien drets polítics i podien ser «elegides» per a l'exercici dels càrrecs de diputats i oïdors segons el sistema de sac i sort i per a un govern triennal de sis consistorials (tres diputats i tres oïdors, un per cada braç estamental). Les nòmines d'aquests llibres són sovint consultades per tal de situar històricament i políticament persones de la nostra història i del conjunt territorial català. D'aquesta nòmina, n'eren extrets, de diverses bosses, els qui havien d'exercir les funcions de diputats i oïdors. La nòmina dels insaculats, és evident, era molt més extensa que la nòmina dels extrets. La nòmina dels extrets ja és coneguda. Aquest volum va més enllà i conté l'edició d'aquests llibres, és a dir, l'edició de la matrícula dels insaculats entre 1493 i 1714, data en la qual el Borbó liquidà el sistema institucional català. Disposar d'aquesta matrícula, en la qual figuren els extrets i els qui mai no ho foren, pot ser de gran utilitat per a la historiografia catalana, per tal de situar no sols el sistema de poder català, sinó també les persones i famílies que hi arribaven i que eren en el poder tant si la sort les afavoria com si no, i això, en un llarg període cronològic. Aquest volum permet la consulta de la nòmina en termes cronològics, tal com la trobem en els llibres de l'ànima. El segon volum permet la consulta en termes alfabètics de cognoms i de llocs. Una introducció també informa sobre aquest sistema electoral històric i el seu trajecte i avatars en la història electoral de la Generalitat.

ELS LLIBRES DE L’ÀNIMA DE LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL DE CATALUNYA (1493-1714). VOL I

L’establiment, el 1493, del règim de matrícula (insaculació) en la Generalitat o Diputació del General de Catalunya va donar lloc a l’existència dels anomenats llibres de l’ànima, on eren inscrites totes aquelles dignitats o persones dels tres estaments (braços eclesiàstic, militar i reial) que tenien drets polítics i podien ser «elegides» per a l’exercici dels càrrecs de diputats i oïdors segons el sistema de sac i sort i per a un govern triennal de sis consistorials (tres diputats i tres oïdors, un per cada braç estamental). Les nòmines d’aquests llibres són sovint consultades per tal de situar històricament i políticament persones de la nostra història i del conjunt territorial català. D’aquesta nòmina, n’eren extrets, de diverses bosses, els qui havien d’exercir les funcions de diputats i oïdors. La nòmina dels insaculats, és evident, era molt més extensa que la nòmina dels extrets. La nòmina dels extrets ja és coneguda. Aquest volum va més enllà i conté l’edició d’aquests llibres, és a dir, l’edició de la matrícula dels insaculats entre 1493 i 1714, data en la qual el Borbó liquidà el sistema institucional català. Disposar d’aquesta matrícula, en la qual figuren els extrets i els qui mai no ho foren, pot ser de gran utilitat per a la historiografia catalana, per tal de situar no sols el sistema de poder català, sinó també les persones i famílies que hi arribaven i que eren en el poder tant si la sort les afavoria com si no, i això, en un llarg període cronològic. Aquest volum permet la consulta de la nòmina en termes cronològics, tal com la trobem en els llibres de l’ànima. El segon volum permet la consulta en termes alfabètics de cognoms i de llocs. Una introducció també informa sobre aquest sistema electoral històric i el seu trajecte i avatars en la història electoral de la Generalitat.

LA SIMA . ¿QUE FUE DE LA FAMILIA SAGARDIA? (ESPARZA ZABALEGI, JOSE MARIA)

El 30 de agosto de 1936, Juana Josefa Goñi Sagardía, una enigmática mujer, embarazada de siete meses, desapareció de la tierra con sus seis hijos menores de edad. Según rumor popular, fueron arrojados a una sima de Gaztelu, en los parajes navarros del país del Bidasoa. Este crimen, seguramente el más estremecedor de los cometidos en la guerra civil, ha estado 80 años bajo un manto de silencio. Ni familiares, ni vecinos, ni historiadores se aventuraron a buscar explicación a lo ocurrido. El rumor, el tabú y el mito ocupan hoy día el lugar de la verdad y la reparación. Pretendemos acercarnos al fondo de la sima y de la historia, con la pretensión de que, por terrible que sea, la luz actúe como bálsamo y sane una herida todavía abierta.

PAISAJES, GANADERÍA Y MEDIO AMBIENTE EN LAS COMARCAS GADITANAS. SIGLOS XIII AL XVI (MARTÍN GUTIÉRREZ, EMILIO)

Tomando en consideración el periodo que se extiende entre los siglos XIII y XVI, en este libro se analizan los aprovechamientos ganaderos en las comarcas gaditanas. Desde la microhistoria ambiental su estudio permite subrayar las actividades pecuarias y silvo-pastorales y reflexionar en torno a tres grandes líneas argumentales: el valor de los paisajes rurales, su aprovechamiento integral y la interacción de la sociedad con el medio ambiente a finales de la Edad Media.