LO QUE NO LLEGUÉ A QUEMAR
LA CALIGRAFÍA Y SU HENDIDURA
OBRA POETICA COMPLETA CAVAFIS
La edición bilingüe, griego moderno y su versión en castellano, de la Obra poética completa de Constantin P. Cavafis trata de alentar al lector en el inicio de esa aventura.
DISPARO DE NIEVE
ENTRE OCÉANOS
MATAR UN ANIMAL
SAILING THE FOREST
ANTERIOR A LA SANGRE
MAR EN TIERRA. ANTOLOGÍA POÉTICA (1989-2002)
El título Mar en tierra (Antología poética 1989-2002), se ofrece como una muestra antológica, conformada y realizada por el propio autor, quien ha seleccionado los poemas de tres libros ya publicados: Fósiles o armaduras del tiempo (1991) premio de poesía Casa de Venezuela en Canarias de 1989, Ángulos de la medianoche (1990) y Altamarinas (1997).
GALERNA
MAR AZUL, INSOMNE TARDE ESTRELLADA
(BLANC)
En l'escriptura i la lectura de (blanc) es busca el reconeixement de matèries i individus, l'un a un de cada color i de cada ésser en el seu ritme. I en ells, també, el blanc encegador.Les coses quan són en elles mateixes. Allò que les abstraccionsdestrueixen. Individus lliures de nom, reconeixent-se en el seu propi cos. En la seva humanitat o materialitat, en la seva vida-en-la-humiliació, o en l'alegria. En la trobada amb l'abella, la taronja, el lloc, el cos.Aquí no interessa allò que anoenem poeta sinó la matèria dictant-se en més matèria. La paraula oberta al món. La paraula que estripa el blanc per obrir, per obrir-se a un particular, a una veritat única, una nova fulguració blanca.
BANALITATS
Brane Mozetic (Ljubljana, 1958) soscava els fonaments de la seva pròpia revolta. La recerca d'un amor físic sense frens descompon la percepció del poeta en una consciència lúcida i en un cos sense capacitat d'emocions. Com unir-los? Com evitar que el plaer es converteixi en una altra classe d'uniforme? Al final, queda només la tossuda presència d'un jo que anota, insubornable, tot allò que hi ha hagut. I reivindica amb la força d'una declaració política tot allò que suposadament no és digne d'existir. La banalitat de la vida és travessada per instants ínfims que es graven a la ment amb nitidesa fotogràfica. Encara que hagi conservat la imatge, ha perdut el món al qual pertany. Els versos durs de Mozetic ens diuen que tot és efímer.
