Poesía de poetas individuales

CASA PER CASA (DESOLA MEDIAVILLA, RICARD)

Els han tallat la llum per no pagar-la i ja fa un mes que viuen a les fosques. Ara la nit és de debò la nit, atàvica, prenyada de mil monstres. Perquè quan ja no es pot veure la tele es tornen a explicar històries de por. Que el pare és a l’atur o que la mare guanya el sou d’una dona de fer feines. Que no hem comprat els llibres de l’escola. Que aquest hivern potser passarem fred. La taula està parada i la família és una col·lecció de rostres tristos, fantasmes al voltant de les espelmes, davant d’un plat d’arròs i d’un got d’aigua.

RONDA DE BOIRES (VALLVERDÚ I AIXALÀ, JOSEP)

Tres grans parts: l’amor, la mort i altres circumstàncies. Un llibre dens de significats i d’accents, que palesa les hores de lectura de l’autor, lectures profitoses a recer dels nostres clàssics. En quantes d’aquestes poesies no hi ha un ressò del Sagarra més popular i inspirat, per exemple! N’hi ha que ens recorden Verdaguer, i altres que més aviat semblen retirar a la manera de fer, vull dir d’escriure, de Manent o fins de Salvat-Papasseit. Ronda de boires, però, és, per damunt de tot, un viatge cap a la llum. Fins i tot en aquells poemes que parlen de la mort, de la desaparició.

RADIACIÓ DE FONS (MASANÉS NOGUÉS, JOSEP)

El poemari conté un total de 36 poemes de temes diversos: uns més onírics, uns altres més tendres, i fins i tot uns altres de ciència-ficció, amb homes llop i homes que porten les seves pròpies cases a les seves espatlles, pedra per pedra. "Una mosca al tassó de la llet. Neda sobre la blanca i greixosa superfície d’un costat a l’altre amb un motor avariat. Les potes molles. Les ales inservibles. La seva estructura mecànica invariable. La rescato amb la cullera de postres i segueix debatent-se com una gasela de Thomson atacada per licaons. La lliuro als voltors sobre un plat brut i aconsegueix abandonar la gran caldera de terrissa blanca per morir a la fi sobre els penya-segats d’acer inoxidable de la meva vella i adolorida aiguera. Ser una mosca."

CINC VISIONS (COSTA-GRAMUNT, TERESA)

Tal com escriu José Corredor-Matheos en el seu pròleg, "aquest nou poemari de Teresa Costa-Gramunt enllaça amb una preocupació pel transcendent de la qual ha donat bones mostres en obres anteriors". L'autora "segueix els trets d'un camí iniciàtic". I "en el procés del llarg poema que és en realitat aquest llibre, les metamorfosis de la protagonista senyalen el salt de nivell que sempre farà necessari un altre canvi". I és que "tot poeta es deixa endur per un impuls que l'empeny més enllà dels seus límits. Perquè el poema, més que un acte de la voluntat, ho és d'obediència". Obediència a la veu interna que empeny la poeta a explorar i transgredir els propis límits per aprendre, també, de cada paraula escrita, on "aprofundeix en allò que és realment essencial".

TRANSPARENT (NOGUERAS MASANA, JOSEP MARIA)

Després dels seus quatre llibres de poemes anteriors, Josep Maria Nogueras publica Transparent, un títol que remet a una forma d'apropar-se al territori del viure i de les emocions des d'una mirada que defuig qualsevol mena d'opacitat, lluny de la fosca i els enganys que ens dificulten la trobada amb l'essència de les coses (els afectes, la natura, la celebració de l'instant present), circumstància que resulta factible, a parer de l'autor, únicament quan ens permetem ésser des de la claredat, des de la transparència. Pel que fa a la forma, la voluntat de Nogueras de cercar una poètica poc carregada d'artificis formals i de retòrica apunta també en aquesta direcció.

DESOBEIR L’OCTUBRE (GOMÀ CARMONA, RICARD)

Un poemari que compta amb dues parts ben diferenciades: una primera més expressiva, amb molta força, i amb un rerefons temàtic compromès socialment i de dimensions universals, i una segona de caràcter més intimista, molt ben reeixida també. Segons el jurat del premi, és un poemari que capta ràpidament l'atenció del lector i que no deixa indiferent.

SONETS (SHAKESPEARE, WILLIAM / MARTÍNEZ INGLÉS, TXEMA)

Shakespeare és una cultura en si mateixa dins la tradició literària catalana, que amb ell se significa i aspira a l'excel·lència que li pertoca dins el cànon europeu.Aquesta nova traducció al català dels seus Sonets complets (1609) ens mostra el Shakespeare del segle XXI, un amant apassionat, sensual i sexual, sempre intel·ligent, a través de la música única del geni clàssic més modern, que 400 anys després parla amb veu d'avui. Decasíl·labs rimats per a un amor, com els d'Homer, Dante o Baudelaire, jove, immortal i necessari.Txema Martínez (Lleida, 1972). Poeta, traductor i editor, ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals L'arrel i la pluja (Proa, 2008), a més d'algunes plaquettes. Inclòs en diverses antologies i traduïa diferents idiomes (com l'italià, l'irlandès o el letó), ha obtingut, entre d'altres, els premis de poesia Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma i Carles Riba. Va reunir una tria dels seus articles de premsa a Les cendres (2005).