PLOMA D’ENDRECES (PONS I PUIGCORBÉ, JOSEFINA)
El llibre reuneix els darrers poemes de la poetessa Josefina Pons. Uns poemes escrits amb el cor, on es tracten tots aquells temes relacionats amb la vida diària, les sensacions i les emocions.
El llibre reuneix els darrers poemes de la poetessa Josefina Pons. Uns poemes escrits amb el cor, on es tracten tots aquells temes relacionats amb la vida diària, les sensacions i les emocions.
TOMB FADAT PER L’ARBRAT (SOLER, MARIDÈS)
Tomb fadat per l'arbrat s'adreça a tot els manats de la naturalesa, especialment als que tinguin predilecció pels arbres. Com en la realitat, aquests poema-arbres o arbre-poemes responen, també, a diferents finalitats: ecològiques, poètiques, naturistes, utilitàries, psicològiques o relaxants. En un bosc, on s'agrupen molts arbres, les peculiaritats individuals es desdibuixen per donar només una impressió borrosa de conjunt. Aquest llibre és un convit als lectors a donar un tomb per una arbreda imaginària per tal d'apropar-se a arbres concrets d'espècies determinades i a entrar en comunicació amb ells.
TRALLA PER ALS PENITENTS (AURE, ESTHER)
Tralla per als penitents és un bon exemple de com cal tractar la realitat personal, sempre anecdòtica, especialment femenina, per elevar-la al rang d'una transcendència reconeguda: drama individual i drama universal. Una igualtat que només pot ser establerta per una poesia intel·ligent i emotiva. Poesia -en el cas de l'Esther Aure- on s'apleguen veritables troballes imatgístiques, producte d'una constància i d'una aplicació sense defalliment" (del pròleg de Màrius Sampere).
VARADOR DE SORRA (ÚBEDA, PEP)
Corren les sirenes, un calfred incivil em desvetlla les cames, les dents rastregen la fam entre aiguades de lluna: els falcons travessen finestres vers la nit. Maquillades les potes de xarol, tensume en totes les suors, sobre tots els asfalts dels suburbis: els malucs sobren mandrosos, el pit somou batecs de calima, la gola buida escopinades dangoixa. Tatures. Respires. Sota fanals que pentinen la ciutat de neó, penja la pell: tirallonga monorima després de la batalla.
SABA BRUTA (MARZO TORRES, ÀNGELS)
"Aquest poemari neix de les ganes de trobar una metàfora que em permetés fer les paus amb una etapa de la meva vida en què moltes persones fonamentals ja no hi eren. Necessitava positivar aquest sentiment de pèrdua i crec que me nhe sortit: malgrat que pugui donar la sensació que el poemari és una mica fosc, amaga vitalisme."