Religión y creencias

LAS CONFESIONES (AGUSTÍN)

Este trabajo serio y concienzudo va dirigido a toda persona interesada por la cumbres del pensamiento y la literatura. Tres ideas persigue esta nueva traducción: fidelidad al texto orgin al, precisión del lenguaje, belleza expresiva.

VIDA CONSAGRADA EN LA COMUNIÓN ECLESIAL . UN ESTADO DE VIDA IRRENUNCIABLE Y CARACTERÍSTICO EN LA IGLESIA (QUINTANA GIMÉNEZ, OFM, FR. R. LUIS)

La vida consagrada, ¿es una forma de vida que nació en el siglo III y que de la misma manera podría desaparecer, o es, en cambio, un elemento necesario en la vida de la Iglesia? Los documentos magisteriales del siglo XX nos han enseñado que la vida consagrada es un elemento ''irrenunciable y característico'' de la Iglesia (VC 29), que pertenece ''firmemente a su vida y santidad''(LG 44). Una Iglesia sin vida consagrada es una Iglesia falta de uno de sus ''componentes eclesiales'' (RPH 22), un estado de vida que, junto a los otros dos (clérigos y laicos), construye la comunión eclesial, no en el mismo nivel que aquellos dos (cf. LG 43), sino ''como signo de la morada celeste'' (GS 38). He aquí lo específico de la vida consagrada, he aquí su razón de ser en la Iglesia y en nuestro mundo: ser signo del Amor de Dios, ''testigo, experta y artífice'' de la comunión divina (VC 46) que el Espíritu obra en medio de su Iglesia.

PER NADAL, EL PESSEBRE (BENAVENT VALLÉS, ENRIC / DRESSAIRE GAUDÍ, ALBERT)

Fer el pessebre és un moment per aturar-se, enmig dels atabalaments quotidians, i crear a casa, o al carrer, o a l’església, o en una residència de persones amb difi cultats, o a qualsevol altre lloc, una presència amable i propera del Nadal. Amb tot el que té de força cristiana, i amb tot el que té, també, d’humanitat apta i comprensible per a tothom. Fer el pessebre dóna per molt. I aquest llibre n’és una clara mostra. Hi trobareu pessebres de totes menes, més artístics i més senzills, més públics i més privats, més tradicionals i més creatius... Llegir aquestes pàgines serà una amena passejada per descobrir les moltes possibilitats d’aquesta tradició no gens passada de moda. I per sentir-se animat a continuar fent el pessebre; o, potser, a començar a fer-lo. El Col.lectiu “El Bou i la Mula”, creat l’any 1999, i del qual formen part Enric Benavent i Albert Dresaire, que han coordinat aquest llibre, té com a objectiu estudiar i donar a conèixer la riquesa cultural, religiosa, artística i social de la tradició del pessebre. I aquesta publicació és, sens dubte, una bona mostra de la seva tasca.