Anàlisis precís i amb documentació de primera mà duna època especialment difícil de la història de Sant Cugat del Vallès i de Catalunya en general. Amb la República acaba el caciquisme a Sant Cugat i arriben al poder les forces polítiques que representaven les classes populars: els republicans federals que des del segle XIX representaven les aspiracions dels rabassaires i dels obrers que sintegraran tardanament a Esquerra Republicana de Catalunya.
Josep Cortès, a partir de la informació aconseguida de manera pacient i manejada a consciència, ha sabut discernir entre lanècdota i el bessó de la història. Amb lassessorament de gent sàvia com Antoni Riera Melis, Guillem Pont, Llorenç Capellà o Rafel Duran, ha anat bastint una història que és molt més que un aplec depisodis de la Guerra Civil. És un aplec que es converteix des dara mateix en referència obligada dels mallorquins -no només dels llorencins- que vulguin conèixer, a través dun treball honest, un fragment important duna de tantes històries que ens havien estat robades, segrestades o simplement arraconades, cobertes per les teranyines de la por o la vergonya.
En aquest volum del Grup dOpinió de lObservatori de Bioètica i Dret, coordinat per les doctores María Casado, Maria Rosa Llàcer i Lídia Buisan, sanalitzen, des de la perspectiva bioètica, els inconvenients de lexplotació i la comercialització de dades dels usuaris de la sanitat pública arran dels problemes detectats en el projecte VISC+ de la Generalitat de Catalunya, tant en relació amb possibles vulneracions dels drets dels ciutadans com amb la manca de transparència i de debat públic informat en una qüestió de tanta importància com és el tràfic de dades personals. El document posa de manifest que la implementació de les tecnologies Big Data en làmbit sanitari, associada a una eventual comercialització daquestes dades, impacta directament en el nostre sistema sanitari i investigador i afecta de ple a làmbit privat dels ciutadans.
Anàlisis precís i amb documentació de primera mà duna època especialment difícil de la història de Sant Cugat del Vallès i de Catalunya en general. Amb la República acaba el caciquisme a Sant Cugat i arriben al poder les forces polítiques que representaven les classes populars: els republicans federals que des del segle XIX representaven les aspiracions dels rabassaires i dels obrers que sintegraran tardanament a Esquerra Republicana de Catalunya.
Josep Cortès, a partir de la informació aconseguida de manera pacient i manejada a consciència, ha sabut discernir entre lanècdota i el bessó de la història. Amb lassessorament de gent sàvia com Antoni Riera Melis, Guillem Pont, Llorenç Capellà o Rafel Duran, ha anat bastint una història que és molt més que un aplec depisodis de la Guerra Civil. És un aplec que es converteix des dara mateix en referència obligada dels mallorquins -no només dels llorencins- que vulguin conèixer, a través dun treball honest, un fragment important duna de tantes històries que ens havien estat robades, segrestades o simplement arraconades, cobertes per les teranyines de la por o la vergonya.
En aquest volum del Grup dOpinió de lObservatori de Bioètica i Dret, coordinat per les doctores María Casado, Maria Rosa Llàcer i Lídia Buisan, sanalitzen, des de la perspectiva bioètica, els inconvenients de lexplotació i la comercialització de dades dels usuaris de la sanitat pública arran dels problemes detectats en el projecte VISC+ de la Generalitat de Catalunya, tant en relació amb possibles vulneracions dels drets dels ciutadans com amb la manca de transparència i de debat públic informat en una qüestió de tanta importància com és el tràfic de dades personals. El document posa de manifest que la implementació de les tecnologies Big Data en làmbit sanitari, associada a una eventual comercialització daquestes dades, impacta directament en el nostre sistema sanitari i investigador i afecta de ple a làmbit privat dels ciutadans.
