MANIFIESTO DE LOS PLEBEYOS Y OTROS ESCRITOS (BABEUF GRACCHUS)
Unas cuarenta mujeres deben reunirse en un distrito designado. Gritarán mucho contra los acaparadores y los agiotistas; dirán que hace demasiado tiempo que estos hombres hambrean al pueblo, que es justo que devuelvan algo de buen grado o a la fuerza. AcalADOMANIA 2 : LIVRE DE L’ELEVE +DVD (AA.VV.)
FUTBOLMANÍA. LUCHA POR LA VICTORIA (VAN GEMERT, GERARD)
Hans y Storm juegan como delantero y defensa en el FC Rapitas, y muy pronto lucharán por la Copa de Oro contra sus máximos rivales: el equipo de los " Toros " . Sin embargo, los dos amigos harán un sorprendente hallazgo que les causará serios problemas más allá del fútbol...
TALLER MATEMATICAS MANIPULATIVAS NIVEL 3 (AAVV)
QUAD.GRAFOMOTRICITAT 1 (VILLARROYA SAMANIEGO, ELENA)
EN UN PORT DE MAR (JANER MANILA, GABRIEL)
MELODIA DE HISTORIA (SEGUNDO CICLO PRIMARIA) (VILLARROYA SAMANIEGO, ELENA / SÁNCHEZ GARCÍA, GLORIA)
NOU DIARI DEL JOVE MANIÀTIC (MCPHERSON, ANNE / MACFARLANE, AIDAN)
"He deixat el meu exemplar d'aquest llibre damunt de la taula de la cuina, prop del cendrer.Així, és segur que el meu pare i la meva mare el veuran. ¡Tant de bo que l'haguessin publicat molts anys abans!M'hauria estalviat moltes angoixes personals.Aqu
HISTORIA DE ESPAÑA 2.º BACHILLERATO (LAMA ROMERO, EDUARDO / GARCÍA PARODY, MANUEL ÁNGEL / OLMEDO COBO, FRANCISCO / PROS MANI, ROSA Mª)
HE JUGAT AMB ELS LLOPS (JANER I MANILA, GABRIEL)
PREMI JOAQUIM RUYRA 2009. Jo era molt petit, devia tenir sis anys, quan un dia, abans que fos de nit, es presentà un home que jo no havia vist mai. Donà uns diners al meu pare, em va agafar pels braços i em va pujar al cavall. Partírem. El meu pare m'havia venut com es ven una cabra.He jugat amb els llops és una història duríssima, d'una sensibilitat extrema i bellament escrita amb l'ofici d'un mestre de la literatura infantil i juvenil del nostre país, que captivarà tant els lectors joves com els adults.
QUAD.GRAFOMOTRICITAT 2 (VILLARROYA SAMANIEGO, ELENA)
PORS, MANIES I VERGONYES (FARRÉ ESTRADA, LLUÍS)
Rita andaba siempre encogida y arrastrando los pies. Y no era porque le hicieran daño los zapatos, ni tampoco porque le pesara demasiado el abrigo en invierno, no. ¡Lo que Rita llevaba a la espalda y le pesaba tanto era una montaña enorme de miedos, manías y vergüenza! ¡Y se puede hacer tan poco con tanto peso encima!


