SARGADELOS-CARRIL-SANTIAGO (VÁZQUEZ, CARMEN)
EL BANDOLERISMO GALLEGO EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XIX (LÓPEZ MORÁN, BEATRIZ)
LA PRIORAL DE EL PUERTO DE SANTA MARÍA . EL PROYECTO GÓTICO ORIGINAL (AMPLIATO BRIONES, ANTONIO LUIS)
Esta publicación sobre el proyecto gótico de la Iglesia Prioral de la ciudad de El puerto de Santa María (Cádiz) asume como hipótesis de partida la posibilidad de una convergencia operativa de los distintos campos de conocimiento que inciden sobre nuestro patrimonio arquitectónico: información documental, arqueológica, arquitectónica, visual, analítica y económica.
FUENTES PARA LA EXPORTACIÓN GALLEGA DE LA SEGUNDA MITAD DEL S. XV (FERREIRA PRIEGUE, ELISA M.)
25 AÑOS DE LA SEMANA VERDE, FERIA INTERNACIONAL DE GALICIA (VÁZQUEZ, ARMANDO)
HISTORIA DEL CONSULADO Y DE LA JUNTA DE COMERCIO DE MÁLAGA (BEJARANO ROBLES, FRANCISCO)
VERDÚ (ÁLVAREZ VIDAL, CATY)
LA GRAN REDADA DE GITANOS . ESPAÑA, PRISIÓN GENERAL DE GITANOS EN 1749 (GÓMEZ ALFARO, ANTONIO)
LA CIUDAD DE LAS BOMBAS (SERRANO DE PABLO, MIGUEL ÁNGEL)
CINCUENTA AÑOS DE JUVENTUDES MUSICALES DE ZARAGOZA (REINA GONZÁLEZ, EMILIO)
PAISAJES PARA DESPUÉS DE UNA GUERRA 1937-1957 (DEFENSA)
LOS FUEROS DE ARAGÓN (DELGADO ECHEVERRÍA, JESÚS)
DONA I LITERATURA A LA CATALUNYA DE PREGUERRA (REAL MERCADAL, NEUS)
Aquest llibre ofereix una panoràmica completíssima de la literatura dautora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX. Exposa com més de sis centenars dautores despleguen aquesta activitat per tots els àmbits genèrics i lestenen, també, cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, lacció social o la militància política.
HOMES, MASOS, HISTÒRIA. LA CATALUNYA DEL NORD-EST (SEGLES XI-XX) (CONGOST, ROSA/TO I FIGUERAS, LLUÍS)
La història de la regió de Girona és la història dels seus masos, d'unes famílies que s'enriqueixen i d'unes que s'empobreixen. La continuïtat del mas en el sistema i en el paisatge agrari català, no significa la continuïtat dels grups socials que s'articulen al voltant d'aquesta unitat d'explotació. Molts dels principals hisendats del segle XIX eren descendents de pagesos remences dels segles XIII i XIV.
