TRIPAS
NADA MAS QUE ESA LUZ
La obra de Pino Betancort es el diario de un jardín que, a puerta cerrada en ocasiones y en el primor del cielo abierto en otras, ofreció la viveza de su amor, el candor de su deseo y la pena y la frustación de los años más dolorosos de su existencia. Siempre honesta, directa y desnuda, desprovista de añadiduras retóricas, pero envuelta en un velo de preciosismo descarnado, Pino Betancor no cesó en su trayectoria literaria, incluso cuando sus más profundos anhelos artísticos se vieron impedidos para siempre. (Daniel María)
ÍCAR
L'àlbum guardonat amb el VII Premi Internacional COMPOSTELA és una preciosa al·legoria sobre la llibertat. Realitat i fantasia convergeixen, tot obrint les possibilitats d'interpretació d'una història deutora de l'obra de Kafka i de Hopper.
DE L’UNIVERS ESTANT I UNA MICA MÉS ENLLÀ
El volum destaca per l'ús arriscat de les imatges que caracteritzen tots els seus poemes, l'esperit mordaç de la veu poètica i la varietat de pretextos inclosos, que el fan un calidoscopi desesperançat del viure present. De l'univers estant i una mica més enllà és l'obra guanyadora del XXIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2018, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
COMO PERSÉFONE AMA A LA PRIMAVERA
ODAS BÁRBARAS
La poesía actual en una cuidada edición que sigue en su diseño al canon aúreo de muchos manuscritos e incunables.
YA NO ES TARDE
Benjamín Prado (Madrid, 1961) ha publicado las novelas Raro (1995), Nunca le des la mano a un pistolero zurdo (1996), Dónde crees que vas y quién te crees que eres (1996), Alguien se acerca (1998), No sólo el fuego (1999), La nieve está vacía (2000), Mala gente que camina (2006), Operación Gladio (2011) y Ajuste de cuentas (2013), y los libros de relatos Jamás saldré vivo de este mundo (2003) y Qué escondes en la mano (2013). También es autor de los ensayos Siete maneras de decir manzana (2000), Los nombres de Antígona (2001), A la sombra del ángel (2002) y Romper una canción(2010), y de los libros de aforismos Pura lógica (2012) y Doble fondo (2014). Su obra poética está reunida en los volúmenes Ecuador (poesía 1986-2001), Iceberg ambos aparecidos en 2002 y Marea humana (2006). Después de ocho años sin publicar poesía, Benjamín Prado nos ofrece en Ya no es tarde un libro de celebración. Aunque también están presentes la denuncia social y la experiencia de la muerte, dominan los poemas en los que el acontecimiento amoroso supone una transformación radical de la propia identidad. Las miradas sobre el pasado y el futuro, la indagación en el yo y la realidad, o el sentido último del viaje, entendido como un modo de alejarse hacia uno mismo, son elementos vertebrales de esta historia que nos recuerda que intentar ser felices es otra forma de combatir a los enemigos de la justicia, la dignidad y la razón. Las palabras adquieren un sentido de plenitud, una extraña música de afirmación y confianza en la vida.
AIGÜES DESPROTEGIDES
Aigües desprotegides és un híbrid perfecte entre un llibre de poemes descarnats, un dietari vital d'un temps de grisor i misèria moral i una recerca a les entranyes més obscures de l'ésser humà feta per un dels escriptors més llegendaris de les lletres catalanes. Vidal Ferrando arriba a la plena confirmació del seu talent i de la seva maduresa en aquest volum imprescindible.
POEMES DÁLVARO DE CAMPOS
«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poeta ortònim?Fernando Pessoa?i dels tres heterònims?Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?univers poètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa. Álvaro de Campos, l?enginyer poeta, deixeble d?Alberto Caeiro, és la part més audaç de Fernando Pessoa?«he posat en ell tota l?emoció que no dono ni a mi mateix ni a la vida»?i és també el més modern dels seus heterònims. En els seus poemes hi plana un esperit nietzscheà, i el ressò futurista de les seves composicions entronca amb el sensacionisme poètic?l?única realitat és la de la sensació?. La seva és la civilització de la màquina i del brogit de la ciutat moderna, i l?entusiasme descriptiu amb què l?encara és el d?una personalitat provocadora i crítica per on passen, en forma de versos arrauxats, tots els fils que nuen la nostra modernitat literària. Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).
ENTRE MARGES
El recull que ara teniu a les mans és fruit de les composicions escrites entre l'abril de 2016 i el desembre de 2017 i que han merescut, a judici de diferents jurats, diversos reconeixements. Són vuit composicions. Quatre d'individuals: Darrere les veus del silenci, Instants, Quan tot just claregi i Particular silenci. I quatre reculls: Entre marges, Tard o d'hora, Mar d'absències i El joc de te. En total, són setanta-quatre poemes i gairebé mil versos, amb una característica comuna: cap dels poemes interns porta títol, formant entre ells una unió, lligada, diguem-ho així, per l'encapçalament de cada composició. Amb un nexe comú a través del temps, dels instants i dels records, anant del passat al present i del futur al passat, viatjant pels paisatges interiors i exteriors, l'autor descabdella sensacions i pensaments amb el rerefons de la nit i el mar, del silenci i la paraula I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s'ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.
TANTA TERRA
Pere Pena (Serós, 1962) Poeta i assagista, és doctor en filologia i catedràtic de llengua i literatura a linstitut Màrius Torres de Lleida. Com a poeta ha publicat Plom a les ales (premi Vicent Andrés Estellés, 2002), Fragments del discurs (premi Joan Teixidor, 2005) i Digueu el meu nom (2008). També ha publicat l'antologia sobre la poesia de José Agustín Goytisolo, Poeta en Barcelona (1997) i lassaig Generació L. Els fills de la reforma educativa (2005). És autor del llibret dòpera infantil La gàbia daurada (2007). La nit encesa recorre el poemari de Pere Pena, «llum i foscor com dues mans / apilant la terra i gots daurats i ganivets». Una poesia dimatges poderoses, amb paraules com flames que satrapen en el temps de les cireres, com els cossos devorats a les fosques. La fam dels ulls que tot ho encén amb la seva mirada malenconiosa, com qui contempla una pel·lícula dantics amors, quan la memòria crema i la vida va passant, encara amb la set als llavis. Quan ja només ens resta el «tacte i lescalfor duna mica de sol contra tota promesa».
SINÓDICA LUZ
L’OCELL MATINER
EXHUMACIÓN
Dos amantes adolescentes al límite de sus fuerzas huyen de la tutela de un mundo que les aburre y que no toleran para guarecerse en un misterioso club nocturno llamado Rostro Expresivo. En el exterior, la ciudad asiste a un apocalíptico enfrentamiento entre Hades y Eros. Restaurantes chinos, fiestas de disfraces, drogas translúcidas y oscuridad envuelven este viaje alucinado a un abismo privado tan siniestro y descorazonador como el de cualquier megalópolis en el año 2010. Luna Miguel y Antonio J. Rodríguez ahondan con furia en este thriller satánico soñado por un sutil y perverso Casanova. Un relato brillantísimo y muy gamberro escrito a cuatro manos. Una nueva oquedad por la que se filtra una luz sucia y radioactiva. Welcome to the twilight zone.
