Poesía de poetas individuales

CONTINENTAL BLUES (OLAYA BURGOS, PEDRO)

Continental Blues es un testamento vital, una recapitulación confesional y reflexiva en tono existencia; es un balance vital donde el autor se interroga y se responde sin encontrar respuestas al (sin) sentido de la vida. El sin sentido vital, el absurdo de vivir, el nihilismo desembocan en un destino fatal, a la condena existencial sustantivada en el sentimiento de derrota. Son textos que tienen una atmósfera enigmática, misteriosa, inexplicable, al flotar en el aire una sensación de pregunta más que de respuesta... No hay palabra explicativas, es un no decir, el silencio como respuesta. La figura del cowboy (con esa iconografía de rodeos, praderas, territorios inabarcables...) no hace sino reforzar la idea del perdedor, del descreído sin norte, sin destino, sin horizonte posible, que camina a lomos de su soledad en un caballo de silencio y derrota.

TESTAMENT . SONETS DE L’HORT DE PALMERES (JAÉN I URBAN, GASPAR)

Amb aquest darrera entrega poètica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poètic que s’inicià fa més de tres dècades. Un llibre que és, i es diu, un testament. “Com es fa un testament?” es preguntava Vicent Andrés Estellés. Què és allò que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d'uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d'Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectòria poètica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l'existència del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memòria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.