LÚA GRIS (ESTÉVEZ, EDUARDO)
a memoria vai abríndose paso e creando espacios, establecendo lazos co pasado, recreando a infancia ou reiventándoa, deténdose nun patio que tiña unha escaleira para ir á terraza con gatos, fitando a lúa, così lontanaCAPITULACIONES DEL SILENCIO (AÍNSA AMIGUES, FERNANDO)

CENDRES A ESTÓS (SUBIRATS ALEIXANDRI, ANDREU)

VERSONOMÍA DOBLE TEMPO (MARTÍN PASCUAL, RAQUEL / ALARCÓN ILLANAS, MÓNICA)

BAJO EL VESTIDO (RUBIO AGUILAR, MARTA)
"Bajo el vestido" es la segunda obra poética de Marta Rubio Aguilar, cuya poesía se centra en la búsqueda de la identidad propia, la femineidad y la aceptación de los ritmos vitales. El libro ha sido ilustrado por la artista Olga de Dios, conocida a nivel mundial por obras como "Monstruo Rosa" y "Leotolda".SEDE AUGA (GONZÁLEZ CARBALLIDO, CESÁREO)
Lingua chea, lingua satisfeita, sen fracaso, que fala de lecer, de saúde e de literatura, das novas tecnoloxías da información; ese son da linguaxe particularmente elástica dos fondos de investimento; o poeta quere persuadir, estructurar o debate, - buscar o consenso sen fisura, sen facer augaLAS PARTÍCULAS BRILLANTES (DE LA FUENTE RODRÍGUEZ, MARCOS)

LES AMOURS PROFUNDS – OS AMORES PROFUNDOS (RODRIGUEZ FER, CLAUDIO)

ADIÓS A LA NOCHE (BERNAL, ANDREA)

POEMA A LA DURADA (HANDKE, PETER)
En aquest llarg poema Handke ens convida a viure el temps d?una manera profunda, en una mena de comunió plena de sentit que anomena «durada», un temps de la consciència que només pot ser captat fragmentàriament i que és de difícil, o impossible, definició però que constitueix una de les experiències més plenes de la persona. A través del llenguatge poètic, mitjançant una sèrie d?imatges, de records i de la intuïció i l?emoció més que no pas de la raó, Handke ens endinsa en aquesta «durada», que no té res a veure amb un èxtasi fora del temps ni amb el temps que mesuren els rellotges, que està lligada a l?experiència de l?ésser i a la consciència i construcció d?aquesta mateixa «durada» en el llenguatge.PARA QUÉ LA POESÍA (COBOS WILKINS, JUAN)
Ganador del XVI Premio Torrevieja. Eso que le sucede a los demás, vivir. La rama de mimosa amarilla con el abejaruco que antes fue un poeta y fue mi hijo. Un minuto, un segundo, y ahora la eternidad. Vivir, eso invisible que le sucede a otros.ODAS BÁRBARAS (VAYENÁS, NASOS)
La poesía actual en una cuidada edición que sigue en su diseño al canon aúreo de muchos manuscritos e incunables.ESDEVENIMENT (MIRABETE YSCLA, RICARD)
Llavors, el cor necessari arriba a ser aquell que no hem ensinistrat. Metàl·lic, ultralleuger, llis. L'espera blava o la nit de l'ànima- és travessada per la desaparició que ho impregna tot de por, de pedra, de res. I afirmar que dir com també escriure- és parlar fluix, creure alt, tornar de lluny i llegir. Llegir, llegir, de res. Sentiu? D'un cor no en farem gran cosa. D'un cos? No en direm grans coses. És l'hora de ser en els noms, ser-ne la seva presència, abrigar-nos el fred de dins amb el d'enfora. Sentiu? Del captiveri ningú no en dóna fe. Tothom se'n riu del vigilant i de qui el vetlla. Però el dia final s'acosta i no és nit, ni sol, ni calç. És blanc. Metàl·lic, ultralleuger, llis.
