Prosa: no ficción

DIEGO RUIZ PRUDENCI BERTRANA I LA LOCURA DE ALVAREZ DE CASTR (JUBERT GRUART, JOAQUIM)

L’any 1910 es va publicar a Girona un llibret titulat La locura de Álvarez de Castro. Ensayo sobre la psicología de un episodio heroico, els autors del qual eren Prudenci Bertrana i Diego Ruiz. Aquest fet, però, no fou un esdeveniment de conseqüències passatgeres en la levítica Gironina “grisa i negra” d’inicis del segle XX. Més enllà de l’escàndol momentani, pels agosarats i arrauxats autors va representar un punt d’inflexió en les seves vides. Prudenci Bertrana és jutjat i empresonat, cessat de la direcció del diari republicà Ciudadanía i s’exilia voluntàriament de Girona. Diego Ruiz deixa de ser director del Manicomi de Salt i marxa de la ciutat, deixant enrere escàndols fins ara inèdits. J. Jubert Gruart ha assajat de reconstruir els antecedents, circumstàncies i conseqüències en les vides dels tres implicats: Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i Álvarez de Castro –el personatge que fou el seu punt de trobada i de separació, d’unió i de ruptura-. Fer-ho a dos segles de distància del setge napoleònic a Girona i cent d’anys després de la Locura de Álvarez de Castro (que en l’apèndix d’aquest llibre es reedita per primera vegada), ens permet una perspectiva suficient per plantejar-nos si Álvarez de Castro estava certament “boig”, com argumentaren Ruiz i Bertrana, i si els gironins de l’any 1810 patiren igualment un trastorn de bogeria col·lectiva. Però, també, ens serveix per indagar quines foren les circumstàncies psicològiques i ideològiques que portaren els dos autors de La locura de Álvarez de Castro a fer aquest agosarat diagnòstic, per uns, o insult, per altres.

SOY APACHE 2ªED (GERONIMO)

Poco antes de morir, anciano y recluído en la reserva de Fort Sill, Oklahoma, lejos de su Arizona natal, sabe que el Gobierno norteamericano no tiene la menor intención de cumplir sus promesas y que su mundo está condenado a desaparecer.Gerónimo accede a dictar sus memorias al inspector escolar S. M. Barrett. Se sabe el último eslabón de una estirpe de hombres libres, el otrora poderoso Pueblo del Águila. Quiere dar al mundo su propia versión, íntima y apasionada, de lo que significó, y a la postre costó, ser Apache. Esta relación fue, en realidad, su última Danza Guerrera: palabras como flechas para encarar las mentiras que el hombre blanco había decidido instaurar en la historia oficial a modo de cabelleras, así como para sustraerse de esos otros terribles avatares del olvido, esas otras mordazas que son el museo y la leyenda. Cien años después de su muerte, sus palabras sencillas y cargadas de esperanza continúan vibrando en nuestros oídos con un tam tam de anhelo y plenitud. Su voz es la misma que hoy resuena en la de todos aquellos que, en un mundo cada vez más homogéneo y complaciente, siguen abogando por la autodeterminación, la lucha y la resistencia...

EL FACTOR FEMENINO . CORTESANAS Y FAVORITAS QUE CAMBIARON LA HISTORIA (TOURNIER, PAUL)

¿Qué papel han desempeñado las cortesanas en los avatares de la historia? ¿Hasta dónde ha llegado su poder e influencia? ¿Cuál es su herencia en los acontecimientos y la política de la actualidad? Este libro responde a éstas y muchas otras cuestiones sobre las cortesanas, mujeres tachadas de licenciosas, instigadoras, ambiciosas y libertinas..., pero que, a menudo, han incidido en el curso de la historia, para bien o para mal.

58 ANYS I 7 DIES. CORRESPONDÈNCIA DE PERE BOSCH GIMPERA A LLUÍS PERICOT (1919-1974) (VILANOVA VILA-ABADAL, FRANCESC / FULLOLA PERICOT, JOSEP M. / GRACIA ALONSO, FRANCESC)

Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot es van conèixer la tardor de 1916, i van iniciar una relació epistolar, com a mestre i alumne primer, i com a col.legues científics desprès, ambdós prehistoriadors van desenvolupar una estreta amistad que ni la guerra Civil ni l¿exili van poder trencar. Les cartes de Bosch constitueixen un document excel.lent i vivaç del naixement i consolidació de la prehistòria com a ciencia. També il.lustren altres temes com la formació del Servei d¿Investigacions Arqueològiques de l¿IEC, les lluites per l¿autonomia universitària els anys vint, la formació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant el període de la II República, els Fets d¿octubre de 1934, o el desenvolupament de l¿arqueologia sota el règim franquista..Els integrants i els fets de l¿Escola Catalana d¿arqueologia, fundada per Bosch Gimpera i mantinguda per Pericot, són peça fonamental del contingut d¿aquest llibre.