La Sasha Jansen és una anglesa de mitjana edat que torna a París el 1938 després d'una llarga absència i allà s'enfronta als pensaments i les emocions que li desperta la ciutat on va estimar; tot li recorda que ja no és jove, i sobretot no pot oblidar la pèrdua ni el dolor. Busca consol en la beguda i en les converses amb estranys, alguns tan perduts i desesperats com ella. Els pensaments de la Sasha pivoten entre el passat i el present mentre ella va entrant i sortint de cafès sòrdids i d'habitacions d'hotel la misèria de les quals intenta ignorar dient-se que allà, almenys, serà lluny de qualsevol perill: «Una habitació és un lloc per amagar-se dels llops de fora i això és tot.» A Bon dia, mitjanit la finesa commovedora i la subtil ironia de Jean Rhys entreteixeixen el vagareig de la protagonista amb la seva subjectivitat: «Aquesta maleïda habitació està saturada de passat És totes les habitacions on he dormit mai, tots els carrers pels quals he caminat mai. Ara tot desfila en una processó ordenada, ondulant, per davant dels meus ulls. Habitacions, carrers, habitacions, carrers...» Una obra mestra en la seva primera traducció al català.
El febrer de 1839, Joaquim Rubió i Ors va publicar al Diario de Barcelona un poema titulat ?Lo gaiter del Llobregat?. Va ser la primera d?un seguit de composicions que anarien apareixent al diari entre aquell any i el següent, i que l?autor va aplegar el 1841, amb algun poema més, en el volum Lo Gaiter del Llobregat. El pròleg que Rubió i Ors va anteposar al volum és un text fundacional de la Renaixença, en tant que veritable manifest a favor de l?ús de la llengua catalana, amb el fi d?aconseguir que Catalunya tornés a tenir ?una literatura pròpia i a part de la castellana?. I encara és més decisiu el fet que, amb els vint-i-set poemes del llibre, Rubió i Ors va ser capaç de reeixir la seva provatura artística i establir, així, els models temàtics, mètrics i lingüístics que havien de caracteritzar el corrent central de la poesia catalana del segle xix. En vida de l?autor, Lo Gaiter del Llobregat va veure dues edicions més: una el 1958, amb el doble de poemes i molts retocs en els textos antics, i una altra el 1888, políglota i encara amb més poemes i retocs; de cap de les tres versions del llibre no n?hi havia hagut, fins al present, cap reedició que permetés als lectors d?avui de conèixer amb una mica d?amplitud un poeta fundacional de la tradició moderna catalana. És per això que, de la mà d?Albert Mestres, que ha tingut cura de l?edició, oferim ara íntegrament el contingut de la primera edició de Lo Gaiter del Llobregat (1841), amb l?afegitó de Roudor de Llobregat (1842), un llarg poema èpic en octaves sobre l?episodi grec dels almogàvers.
El presente volumen recoge una selección de obras de uno de los géneros más representativos y populares del teatro renacentista inglés: la tragedia de venganza. A diferencia del drama de honor calderoniano, en este tipo de obras no sólo impera el concepto de la honra mancillada que debe lavarse con sangre sino que, en un mundo injusto y caótico, se desarrollan conflictos en los que los intereses políticos, el deseo sexual, la envidia y el resentimiento ocupan un lugar primordial que propicia la exploración y la denuncia de las arbitrariedades del poder establecido. Las tres obras aquí incluidas, escritas a lo largo de un período que va desde finales del siglo XVI a mediados del siglo XVII, muestran la evolución de un género que refleja con detalle tanto los cambios históricos como los modelos literarios que se dieron en una sociedad en pleno proceso de transición. La primera de ellas, "La tragedia española" de Thomas Kyd, reviste un especial interés no sólo por constituir la primera muestra de este género, sino porque alude al conflicto entre Inglaterra y España en la época de la Armada Invencible y es la primera vez que se traduce en nuestro país. "La Duquesa de Amalfi" de John Webster y "Lástima que sea una ramera" de John Ford destacan por su visión casi surrealista de un universo dominado por el horror y la locura. Relegada durante los siglos XVIII y XIX, no es ninguna coincidencia que, tras un siglo en el que han estallado dos guerras mundiales y se han producido todo tipo de atrocidades sin sentido, la tragedia de venganza esté recuperando el lugar que le corresponde en el mundo de la escena actual, pues en muchos aspectos se trata de obras plenamente contemporáneas.
Una ficción que perfectamente ha podido pasar. Engranada entre maldad y bondad, posibles e imposibles, milagros y dolor, fantasmas y materia; que unidos elevan el interés del lector por el desenlace que se va dando poco a poco entre páginas llenas de emoción. Son varios los personajes cuyas vida se enlazan en esta historia que atraviesa con velocidad detallada, utopías unidas a hechos reales que conmovieron el mundo; sin embargo, ninguna de ellas les conmoverá como la de Mateo quién llega a ser el centro del universo de Clara Sophia Esquivel García, con esa firme e intrínseca pasión que nace con la mujer. Nunca es tarde cuando se anhela y se ama el aliento reflejado en toda esquina de la creación. Esta verdad llevó a Clara a luchar para lograr cometidos algunas veces fuera de su entendimiento. La educación recibida marcó profundamente sus pasos, pero no la preparó para conocer un mundo paralelo, del que fue parte en la mitad de su existencia.
Aquest llibre fou escrit com a defensa pròpia, arran del procés obert contra Bernat Metge i els altres consellers reials, després de la sobtada mort de Joan I. Segons el professor Giussepe Tavani -profund coneixedor de la literatura mediaval calatala- Bernat Metge "era un humanista i era un polític, amb una concepció de la política perfectament coherent amb la ideologia humanista (...) Lo somni se'ns presenta, encara avui, com una de les obres mestres de la literatura catalana".
L'any 401 aC, una expedició de mercenaris procedents de diverses regions de Grècia va posar-se al servei de Ciros, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes. Però en la batalla de Cunaxa, a Babilònia, Ciros és mort i el seu exèrcit, derrotat. El fil conductor d'Els deu mil són els avatars d'aquesta campanya, i molt especialment la marxa posterior dels mercenaris grecs, que proven de tornar vorejant el Tigres, travessant països remots i, després, emprenent un viatge atzarós pel Pont (l'actual Mar Negre). Xenofont -prolífic autor de relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics- va prendre part en l'expedició dels deu mil i hi va tenir un paper rellevant, que ell mateix s'encarrega de subratllar. Però el que sorprèn encara avui és com va reeixir a fer de la seva crònica una narració apassionant, plena d'episodis variats, que posa davant dels ulls del lector la vida autèntica d'aquells soldats de fortuna i l'esperit que els animava.
La Sasha Jansen és una anglesa de mitjana edat que torna a París el 1938 després d'una llarga absència i allà s'enfronta als pensaments i les emocions que li desperta la ciutat on va estimar; tot li recorda que ja no és jove, i sobretot no pot oblidar la pèrdua ni el dolor. Busca consol en la beguda i en les converses amb estranys, alguns tan perduts i desesperats com ella. Els pensaments de la Sasha pivoten entre el passat i el present mentre ella va entrant i sortint de cafès sòrdids i d'habitacions d'hotel la misèria de les quals intenta ignorar dient-se que allà, almenys, serà lluny de qualsevol perill: «Una habitació és un lloc per amagar-se dels llops de fora i això és tot.» A Bon dia, mitjanit la finesa commovedora i la subtil ironia de Jean Rhys entreteixeixen el vagareig de la protagonista amb la seva subjectivitat: «Aquesta maleïda habitació està saturada de passat És totes les habitacions on he dormit mai, tots els carrers pels quals he caminat mai. Ara tot desfila en una processó ordenada, ondulant, per davant dels meus ulls. Habitacions, carrers, habitacions, carrers...» Una obra mestra en la seva primera traducció al català.
El febrer de 1839, Joaquim Rubió i Ors va publicar al Diario de Barcelona un poema titulat ?Lo gaiter del Llobregat?. Va ser la primera d?un seguit de composicions que anarien apareixent al diari entre aquell any i el següent, i que l?autor va aplegar el 1841, amb algun poema més, en el volum Lo Gaiter del Llobregat. El pròleg que Rubió i Ors va anteposar al volum és un text fundacional de la Renaixença, en tant que veritable manifest a favor de l?ús de la llengua catalana, amb el fi d?aconseguir que Catalunya tornés a tenir ?una literatura pròpia i a part de la castellana?. I encara és més decisiu el fet que, amb els vint-i-set poemes del llibre, Rubió i Ors va ser capaç de reeixir la seva provatura artística i establir, així, els models temàtics, mètrics i lingüístics que havien de caracteritzar el corrent central de la poesia catalana del segle xix. En vida de l?autor, Lo Gaiter del Llobregat va veure dues edicions més: una el 1958, amb el doble de poemes i molts retocs en els textos antics, i una altra el 1888, políglota i encara amb més poemes i retocs; de cap de les tres versions del llibre no n?hi havia hagut, fins al present, cap reedició que permetés als lectors d?avui de conèixer amb una mica d?amplitud un poeta fundacional de la tradició moderna catalana. És per això que, de la mà d?Albert Mestres, que ha tingut cura de l?edició, oferim ara íntegrament el contingut de la primera edició de Lo Gaiter del Llobregat (1841), amb l?afegitó de Roudor de Llobregat (1842), un llarg poema èpic en octaves sobre l?episodi grec dels almogàvers.
El presente volumen recoge una selección de obras de uno de los géneros más representativos y populares del teatro renacentista inglés: la tragedia de venganza. A diferencia del drama de honor calderoniano, en este tipo de obras no sólo impera el concepto de la honra mancillada que debe lavarse con sangre sino que, en un mundo injusto y caótico, se desarrollan conflictos en los que los intereses políticos, el deseo sexual, la envidia y el resentimiento ocupan un lugar primordial que propicia la exploración y la denuncia de las arbitrariedades del poder establecido. Las tres obras aquí incluidas, escritas a lo largo de un período que va desde finales del siglo XVI a mediados del siglo XVII, muestran la evolución de un género que refleja con detalle tanto los cambios históricos como los modelos literarios que se dieron en una sociedad en pleno proceso de transición. La primera de ellas, "La tragedia española" de Thomas Kyd, reviste un especial interés no sólo por constituir la primera muestra de este género, sino porque alude al conflicto entre Inglaterra y España en la época de la Armada Invencible y es la primera vez que se traduce en nuestro país. "La Duquesa de Amalfi" de John Webster y "Lástima que sea una ramera" de John Ford destacan por su visión casi surrealista de un universo dominado por el horror y la locura. Relegada durante los siglos XVIII y XIX, no es ninguna coincidencia que, tras un siglo en el que han estallado dos guerras mundiales y se han producido todo tipo de atrocidades sin sentido, la tragedia de venganza esté recuperando el lugar que le corresponde en el mundo de la escena actual, pues en muchos aspectos se trata de obras plenamente contemporáneas.
Una ficción que perfectamente ha podido pasar. Engranada entre maldad y bondad, posibles e imposibles, milagros y dolor, fantasmas y materia; que unidos elevan el interés del lector por el desenlace que se va dando poco a poco entre páginas llenas de emoción. Son varios los personajes cuyas vida se enlazan en esta historia que atraviesa con velocidad detallada, utopías unidas a hechos reales que conmovieron el mundo; sin embargo, ninguna de ellas les conmoverá como la de Mateo quién llega a ser el centro del universo de Clara Sophia Esquivel García, con esa firme e intrínseca pasión que nace con la mujer. Nunca es tarde cuando se anhela y se ama el aliento reflejado en toda esquina de la creación. Esta verdad llevó a Clara a luchar para lograr cometidos algunas veces fuera de su entendimiento. La educación recibida marcó profundamente sus pasos, pero no la preparó para conocer un mundo paralelo, del que fue parte en la mitad de su existencia.
Aquest llibre fou escrit com a defensa pròpia, arran del procés obert contra Bernat Metge i els altres consellers reials, després de la sobtada mort de Joan I. Segons el professor Giussepe Tavani -profund coneixedor de la literatura mediaval calatala- Bernat Metge "era un humanista i era un polític, amb una concepció de la política perfectament coherent amb la ideologia humanista (...) Lo somni se'ns presenta, encara avui, com una de les obres mestres de la literatura catalana". 
La mejor recopilación de la prosa de Gerardo Diego. Con la introducción de Francisco Javier Díez de Revenga. Segundo volumen de este quinto tomo.
L'any 401 aC, una expedició de mercenaris procedents de diverses regions de Grècia va posar-se al servei de Ciros, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes. Però en la batalla de Cunaxa, a Babilònia, Ciros és mort i el seu exèrcit, derrotat. El fil conductor d'Els deu mil són els avatars d'aquesta campanya, i molt especialment la marxa posterior dels mercenaris grecs, que proven de tornar vorejant el Tigres, travessant països remots i, després, emprenent un viatge atzarós pel Pont (l'actual Mar Negre). Xenofont -prolífic autor de relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics- va prendre part en l'expedició dels deu mil i hi va tenir un paper rellevant, que ell mateix s'encarrega de subratllar. Però el que sorprèn encara avui és com va reeixir a fer de la seva crònica una narració apassionant, plena d'episodis variats, que posa davant dels ulls del lector la vida autèntica d'aquells soldats de fortuna i l'esperit que els animava.