Poesía de poetas individuales

SONETO HAUTATUAK (WILLIAM SHAKESPEARE)

Lehen hitzetatik (“Eder direnen eder”) azkenetara (“zinez gezur gartsu”), edozein gizon-emakume izaten zekien gizonak, Shakespeare berdingabeak, gizon-emakume orok noizbait goza-pairatu duen sentimenturik gaitzen hori ele eder bihurtzen digu: amodioa. Ibilbide horren gorabeherek markatzen dute soneto ospetsuona: esperantzatik loria-ustera, zalantza goxotik etsipen mingotsera.Gurean Oihenartek abiarazi zuen tradizio apurraren ildo zahar-berritik ekin dio Juan Garziak Shakespeareren Soneto Hautatuon itzulpen-egokitzapenari, neurtitz jantzi ederrez gureturik literatura unibertsaleko poesia-lan ospetsuenetako hori.

ESTIMADA CONI . 100 POEMES D’AMOR (DEL RIO CAMPMAJÓ, LLEONARD)

“Estimada Coni és un llibre engrescador. És un llibre d’amor o, més aviat en plural: d’amors. No solament són poemes íntims dedicats a la companya, sinó una expressió ben àmplia de les diverses formes de l’amor. Perquè d’amor, en la vida, podem trobar-ne en tantes coses si sabem endur-nos pel seu magnetisme! L’únic fil conductor és el simple ordre alfabètic del títol dels poemes. Si seguim una lectura lineal, a cada full que girem tindrem una renovada sorpresa. Així, anuncia a la Coni que vol parlar «dels avis i dels nens, / de l’amistat sincera, d’enrobustir el llinatge. / Vull parlar-te de Déu, de la natura, / dels verds, ocres i grocs, / de la florida de l’ametller, de la mateixa vida...» Al costat de marcats poemes sensuals, el poeta us sorprendrà amb referències i cants a diferents tipus d’amor.” (Del pròleg de Jaume Ferrer i Piñol).

A L’ENTORN DEL BROCAL (VIDAL MORERA, JOSEFINA)

Des de la vellesa, donant tombs i adornant el brocal que oculta i que, al mateix temps, protegeix, l’ull negre del pou i tot el que representa, els poemes destil·len reminiscències, enyors, passions de juventut i de maduresa. Les realitats difícils d’acceptar els impregnen: la decadència de la pell, la del gest cansat, la d’un passat que només pot abastar amb el voluntariós i necessari record, la d’un present àton, en el qual combatre la por, la injustícia, la soledat. És la única possibilitat que li queda a la poeta per sentir-se viva, són les armes que empra per a què l’ajudin a viure amb un somriure interior i un xic burleta, el futur minso que l’espera i del qual intenta exprimir-ne el suc fins que una mà amolli amb amor la darrera mirada.