Poesía de poetas individuales

INTIMISSIMI (VILAPLANA COMÍN, JOAN)

Intimissimi és el primer llibre de poesia de Joan Isaac, però no és la primera incursió de l'autor en aquest gènere literari, perquè Joan Isaac ha fet poesia sempre. Tota la seva obra lírica, des de les primeres lletres amb què va iniciar-se en la cançó d'autor, l'any 1969, l'ha escrit amb ploma de poeta exquisit, extremadament sensible, amb una capacitat extraordinària per emocionar i commoure. A Intimissimi, Joan Isaac es val de la poesia (en aquest cas, de la paraula nua, del vers desproveït de l'embolcall de la música) per confessar-se, per mostrar el seu jo més íntim, per revelar les seves inquietuds i els seus anhels, per mostrar la seva ànima, nua, a aquells lectors que tinguin “ulls de sentiment”, com diu el poeta Joan Manresa al pròleg. Intimissimi és poesia que busseja per les profunditats de l'ànima de l'autor, però també és poesia que transita pel seu univers quotidià i pels seus paisatges, i que parla a les persones que estima. Cada poema s'acompanya d'una imatge, captada pel mateix autor amb la càmera del seu mòbil: un llit desfet, una platja, un rellotge, el rostre d'una nena d'ulls inquietants, un heura que s'enfila per una paret... Imatges suggeridores per a uns versos exquisits que expressen uns sentiments i uns instants en què els lectors es poden veure emmirallats. Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) Joan Isaac és una de les veus més sòlides i prestigioses de la cançó d'autor en català. Va començar la seva trajectòria musical el 1969 com a membre del grup Nosaltres. El 1973 va iniciar la seva carrera artística en solitari, que l'ha portat a actuar en els escenaris de referència de la cançó d'autor europeus i sud-americans i durant la qual ha publicat una trentena de discos, entre ells Planeta Silenci (1998), Premi al Millor Disc en Català de Cançó d'Autor i Premi al Disc en Català amb les Millors Lletres. Moltes de les seves cançons són ja peces clàssiques i himnes de tota una generació, com A Margalida (1976), dedicada a Salvador Puig Antich. Influenciat pels grans poetes en llengua catalana, com Joan Salvat-Papasseit o Salvador Espriu, i per la poesia i la cançó d'autor francesa i italiana, Joan Isaac ha versionat al català cantautors com Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Giorgio Conte o Jacques Brel, entre molts d'altres.

BREVEDAD DE LA LUZ (CEJUDO GRANADO, FRANCISCO)

El paso del tiempo y su evocación existencial son los dos ejes fundamentales en los que se articula este interesante y excelente poemario de Francisco Cejudo que se estructura en torno a dos partes diferenciadas (“Cosmogonía” y “Brevedad de la luz”), que totalizan un amplio repertorio de sesenta y siete poemas cortos e intensos, en los que se percibe un decidido propósito de abordar, desde un punto de vista reflexivo, las claves de la vida que nos habita y el latir irremediable del tiempo, con sus interrogantes, sus silencios, sus respuestas, sus servidumbres y sus esperanzas. Brevedad de la luz es un libro hondo y rotundo, donde sus poemas, de tono filosófico, nos formulan una búsqueda persistente de la luz y la verdad, en su intento de desentrañar los misterios de la existencia y los anhelos del hombre en su imperfecta y contradictoria realidad. En definitiva, en este libro late un persistente esfuerzo por entender los complicados enigmas de la existencia a través de la realidad vivida y contemplada, a través de la sugerencia habitante de lo soñado y, a veces, anhelado. El poeta, pleno de vitalismo y sabiduría, nos sorprende gratamente con su palabra irrevocable y viva.

LAS LLAVES DE ÉPSILON (MIGUEL ÁNGEL MARTINEZ)

Épsilon, concepto que define como un mundo místico entre la realidad su-rrealista y la locura misma de una mente creadora que se encuentra escondido en el universo de la imaginación. Imaginación, elemento que entiende como “el grado más elevado y sublime de la inte-ligencia humana”. Y para acceder a ese mundo nos da las llaves o claves que nos permiten entender... “ese sentido sin sentido o sin sentido con sentido”.

L’ESCATA I EL VERS (JIMÉNEZ COT, DAVID)

"La poesia és un mossec. I el poeta palpa les escates de la bèstia, tempteja els ullals i beu, adelerat, el líquid de les visions. Qui és mossegat entra en el domini de les il· luminacions i comparteix amb l’ofidi el símbol espiritual i la pols dels camins. Metàfora entre els esbarzers i les brolles dels mots. Però també realitat. Perquè fa uns anys el nostre poeta fou mossegat per una cria de serp pitó en un petit accident que no tingué conseqüències físiques, però sí li· teràries. Ritu iniciàtic, bateig de versos, empremta i ensurt. L’escata i el vers n’és un resum. Aquí s’inicia l’obra". (Del pròleg de Lluís Calvo).

AGUA FRESCA (DE LUCIA, OLGA)

VIENTO SUR Viento sur, cálido viento de las arenas sobre mis sienes deja tu dorada juventud. Barre mis viejas convicciones, resucita lejanos ardores piel de alcántara, agua fresca. Sobre mis ojos aún cegados por la muerte, soberana ella de mis sueños hazte a un lado, déjame pasar.

PARA SEGUIR VIAJANDO (DE LUCIA, OLGA)

Ojos de Tic-tac bebiéndose una sombra. Ella abre y cierra a voluntad su voluptuosa valva. Devora de las buenas intenciones blancos amaneceres.